quin pal!

Un relat de: Marina Prat Tapiz

Tranquils aquest conte, narració, historieta com en volgueu dir no os avorrirà; si si tots diuen el mateix a la contra portada deveu pensar alguns de vosaltres, o va il·luminem!
Per si no hos´en heu adonat la "narració" etc. ja l´he començat, es tracta de aquelles coses que no suportem els preadolescents. Per exemple: quan la mare ens maxaca dient que hem de fer els deures o que hem d´endreçar l´habitació o que hem o que hem... que no som marrecs de cinc anys no ens cauen els mocs ni portem bolquers!
I que m´hen dieu quan el pare et diu que l´ajudis a fer encàrrecs o que sé jo, i tu dient: es que ara fan la meva sèrie preferida! Però ell insisteix vine amb mi que estàs tot el dia mirant la tele; i has de sortir amb ell tan si vols com si no vols. I quan arribes del cole i vols escoltar bona música i el teu germà o germana ha posat aquella aquella cançó tan horripilant al màxim que? I quan tu estàs escoltant aquell CD tan way i els pares et diuen que allò no és música que són crits i sorolls, et posa a cent, però crec que encara et posa més a cent que el teu estimadet germà/na agafi el teu discman nou, amb MP3 i s´el endugui a la seva excursió quant te'l volies endur tu a la teva excursió i has de fer servir el seu discman! I a més a més està fet una coca.
Imagineu una d´aquelles reunions familiars: tothom et diu hola que tal quant de temps! Dos petons. Ja hi som a fer petonets a tothom i al final quedes ben petonejat i fins als però fins als nassos de la família. Els cosins petits, que són molt macos al principi quan et diuen: juguem a cuit i a amagar al principi, la primera i segona vegada et fa gràcia però quant i jugues una i una altre vegada són insuportables i el pitjor de tot es que si els hi dius que canviem de joc et fan la marranada els hi diuen el seu conte als pares mig plorant i ja has rebut! I si et vols defensar et diuen que són petits; o no.
El que no m´agrada de l´escola i hem fa l´especte que hi estarem tots dácord és: el saberut de la classe , el/la pesat que fa bromes pesades, el xulo piscines, el pringat de la classe, aquell que és el "ric" de la classe i que sempre va amb roba de marca, el típic xafarder i aquell noi/a tant guapo/a, que és l´amor de la teva vida i que és un amor impossible aaiiii...és tant dura la vida d´estudiant.
Amics... si. Els necessites però no als qui ho fan veure aquell que et fa la pilota per que vol que l´ajudis a fer els deures de mates, o aquell que sempre espia d´amagat per després enriures de tu amb els seus amics.
Els nois són tan monos quan volen però quan estan amb els seus amics es tornen tan xulos! no ho entenc
Una de les coses més insuportables és que no facin festes divertides no ho sé per la festa major i això sempre fan coses amb pallassets, i cançonetes, i globets però jo com tots vosaltres passem d´anar a cantar sol solet i el gegant del pi és un pal !. I on voldríem anar que són tots aquells concerts d´aquells grups tant i tant xulos els "papas" no ens hi deixen anar per que acaben a les quatre de la matinada, i no podrien fer que s´acavessin a les deu o les onze? Les hores! Les hores són una d´aquelles normes que mai estàs content si et deixen anar a donar un volt amb els amics fins a dos quarts de vuit no estàs content per que al teu amic li deixen fins a les vuit en punt. Més normes BUF! Ni han tantes! Com aquella de: no t´allunyis gaire o vés en compte de no perdre els diners!
Els pares, les mares bé, la família en si són molt protectors però mels estimo molt suposo que sense totes les coses que he explicat aquí la vida seria molt avorrida.

Comentaris

  • Les coses son com son[Ofensiu]
    llamp! | 06-04-2007 | Valoració: 7

    La vida té les seves normes i sovint, no ens agraden o ens perjudiquen. A vegades sortim afavorits també. La família no és perfecte, però és una institució molt valorada per tothom. Els amics, germans i demés son éssers com nosaltres i tenen defectes i virtuts com qualsevol altra persona. Em vas comentar un poema meu fa un cert temps. De veritat, m'encoratja molt que m'animin a continuar. T'encoratjo a tú a fer el mateix, però puleix una mica les faltes d'ortografia. A10 maca!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marina Prat Tapiz

Marina Prat Tapiz

14 Relats

20 Comentaris

19475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Bé doncs jo vaig néixer a un poblet petit que està al Bages que es diu Santa Maria d'Oló, l'any 93, i als sis anys varem venir a viure a ripoll, fins al dia d'avui.
Aqui vaig guanyar un 1r premi d'aqui a ripoll, que es diuen els premis Joan Triadú, i això em va animar i vaig començar escriure desde llavors, que deuria tenir uns...8 anys diria, mes tard vaig tornar a guanyar aquest premi, aquest cop en tercer lloc.
I a 3r d'ESO, desde l'institut varem participar al concurs de relats que organitza cada any la coca-cola, quedant en segon lloc de Catalunya (que com que el concurs era en castellà no he penjat el relat però algun dia el traduire i el penjare) Tot això m'ha anat animant a continuar escribint, i bé, m'he anat defensant com he pogut, així en petit format.
Sempre intento expressar les meves idees i el que penso, intentant fer reflexionar a les cuatre persones que per casualitat em llegeixin, i que pot ser entenguin la meva manera de veure el món. Sempre intento ser original i no enrotllarme gaire, ja que sóc una persona que m'agrada molt anar al grà. És molt possible que això faci que els meus escrits es quedin en idees però bé... només és una aficció que tinc i que m'agrada compartir.

Això és tot diria, esper-ho que us agradin els meus relats qui els llegiu i us agraire totes les propostes i comentaris que em feu per poder millorar.
Gràcies.