Quin llamp!

En Dani Ferrer és àlies “llamp!”, com se’l coneix a la web de Relats en Català. De fet va començar dient-se “Micro” en una ràdio on participava. “Micro”, com quan n’agafa algun per recitar poesia.

En llamp té esquizofrènia i no li fa res exposar-ho en públic.

Ha llegit que en aquest trastorn mental, que és l’esquizofrènia, es donen molts trastorns del llenguatge, que les persones amb esquizofrènia tenen el pensament i el llenguatge desorganitzats. Diuen que les psicosis solen comportar la pobresa del contingut i de la forma del llenguatge parlat.

Son típics també: la falta de coherència general, l’oblit del tema o objectiu del discurs (és a dir, descarrilament), interrupcions freqüents, tangencialitat, logorrea (és a dir, augment en la velocitat de la parla), la perseveració en torn el mateix tema, la ecolàlia (és a dir, repetir les paraules d’altres persones de forma involuntària), l’assonància i la al·literació (és a dir, elecció de les paraules segons els seus sons), l’ús d’un llenguatge excessivament elaborat (que curiosament contrasta amb la pobresa de la parla). Com es pot utilitzar un llenguatge elaborat si tens pobresa de la parla? I és que no ens hem de creure tot el què ens diuen, pel mer fet d’haver-ho llegit en alguna part.

L’altre dia, tot buscant a la web, en llamp es va topar amb un nou concepte: la Criptolàlia, que es defineix com l’ús d’un llenguatge que ningú entén, que és incomprensible, la definició del concepte pot incloure qualsevol tipus d’alteració del llenguatge oral a partir d’una clau determinada, de manera que no pugui ser entesa per qui no la conegui............. És un concepte que guarda relació amb la Criptografia........... Algun informàtic que em llegeixi?

En altres llocs en llamp ha llegit que les persones amb esquizofrènia fan “amanides de paraules”,.............. Que poètic, no? Qui anava a dir que la Literatura Científica i els Manuals de Diagnòstics de Psiquiatria tinguessin tanta poesia amagada.......... Serà que tots els psiquiatres porten un poeta amagat en el seu interior? Es pregunta: llamp.

Doncs bé, en llamp, essent conscient que té tot això, ell diu que no ho pateix, sinó que ho gaudeix. De tots és sabut que escriure és terapèutic. Doncs en llamp escriu, llegeix i recita de tant en tant....... I el què llegiu en el seu apartat a la web de Relats en català, digueu-ne: “amanides de paraules”, “sopa de lletres”, “mots encreuats”, o el què és la passió d’en llamp: “la prosa poètica”. En llamp treu profit d’aquesta desorganització del llenguatge, li gira la truita a la psiquiatria i en fa un autèntic ART!

No en va, en llamp li va sentir a dir a un xef de cuina, de renom català, que ja és mort, Santi Santamaria: “Que ell no cuinava per alimentar, sinó per emocionar”. Fent un paral·lelisme, en llamp “No vol escriure per alimentar l’esperit, sinó per emocionar i emocionar-se de la riquesa del llenguatge”. En llamp escriu poesia en català i creu en l’Ars Combinatòria de Ramón Llull, de qui ha llegit un article darrerament. Un darrer apunt: No feu cap esforç per entendre el què aquest homenot us escriu a vegades, sinó que gaudiu-ne amb el so, la vibració i l’emoció que us transmeten les seves paraules........