Quin gran orgull!

QUIN GRAN ORGULL!!

Soterrada davall els excrements de la cobdícia,
expira la raó,
sense aire que l'oxigeni.
En venda la lògica més genuïna
per un grapat de bitllets,
ens diem estar en el camí apropiat
només perquè ens convé estar-ho.

Quin triomf el nostre!
Quina indecència!
Valenta prostitució de les nostres misèries,
fent grans
-sent res-
a qui ens neguen i ens menteixen!

Que no ens faltin comoditats!
Ens hem fet tant ja a la butxaca plena ..!
Quin orgull ser comparses
de la mentida, la cobdícia i la merda!

Però quin gran orgull ser-ho!

¡Cridem, amics, cridem a tot pulmó
perquè ningú pugui dir no haver-nos sentit ..!

"Quin gran orgull .. Quin gran orgull ..!"
"Quin gran orgull .. Quin gran orgull ..!"


Joan Grasa