Quin embolic!

Molts diran que es busca qualsevol excusa per llençar la tovallola. Afegiran que ser normal - encara que sigui en grau anormalment exagerat - requereix més "coratge", tot indicant, potser, que és tenir massa orgull voler ser coherent!
No sabem si un pot disposar totalment de la seva vida, si li pertany en exclusiva, incloent-hi la cessació o d'això se'n dedueix una sort de malaltia.
El que si que sabem - quan anem a cercar certeses - és que cal deixar el món igual com l'hem trobat, - tal com diu, per altra banda, la literatura dels lavabos, la qual figura d'igual a igual amb les procacitats que allibera el ser humà en sentir-se sol i lliure en un espai, talment com un petit Internet avançat (tanco ja aquest llarg parèntesi) - més ben dit, millor que no l'hem trobat: no ens hem gastat el patrimoni que teníem sinó que l'hem augmentat! i això si que és el que compta!
Es vol significar que es pot ser dolent - incoherent - i per contra fer coses bones? Quin dilema! De sempre!
Un afany de fer-se veure massa, seria ser bo! O fer "represàlia" als altres amb l'exercici narcisista la de la pròpia coherència!
Sòcrates era bo?, tot el dia perdent el temps en xerrameca, a parer de la pròpia dona, com insinua Aristòfanes?
Joyce que tenia un fill malat i ell vinga escriure llibres inintel·ligibles, era bon pare?
No van ser coherents però si vàlids! Quin embolic!
I Dostoievski era jugador empedreït!
Però la pregunta correcta segueix sent la d'abans: què has fet? Aquesta si que és de judici final-final!
Jo he estat coherent! Be, no està malament, maco,però que més has fet?Què se n'ha tret de la teva coherència personal? Només tenir-la més grossa que els altres, la coherència?
Lenin,l'odiat,va retirar el seu país de la primera guerra mundial! Krushev no era tampoc un demòcrata com ho entenem ara però va ser un home de pau - de coexistència pacífica com deia - a qui li agradava l'agricultura i disposar de més cereal,...
Be deixem-ho, no acabaríem, diguem que la "ètica" és un ingredient necessari, una voluntat d'inici, però la naturalesa humana és sovint "incongruent".

Per saber-se coherent cal un requisit, reconèixer íntimament la incoherència, postulat que no és cert per inversemblant que sembli, sobretot als més joves!