Quin cas!

tens un llenguatge escrit molt ric, amb frases construïdes amb gran habilitat. He rigut molt en llegir-te i ho he fet en un instant, tot seguit: arrossega!

Gràcies per sortir-me al pas i comentar-me i animar-me i fer-me sentir tan ben acompanyada.

un miler de petons (contats d'un en un...)

Llegint el teu relat m'has deixat ben capficat. Sempre he tingut debilitat pel sucre, -treballo en una pastisseria-, no em puc treure de sobre les dependentes (i tampoc alguna clienta que em demana favors personals); el fum em surt per les orelles i del cafè no em parlem (si em sacsegen sono com una cantimplora).

Fins aquí em sento retratat, i ara pateixo perquè la tele a casa no para; naturalment, he començat a connectar-me a internet i ja veig a venir -perquè fa uns dies que hi estic rumiant- que acabaré registrant-me a tres o quatre xats per a adults, per poder veure tots el vídeos a la vegada.

Tu em podries dir com acabarà això?

Hola Angie, jo també vaig participar en aquest repte. Ara toco fusta perquè realment no m'hi voldria pas trobar en un cas d'aquests. El pitjor de les addiccions, a banda de no ser-ne conscient, deu ser l'aïllament que mica en mica es va fent al teu voltant. No trobes?

També jo vaig participar en aquest repte.
Després, tu vas marxar per indrets de cultura i disbauxa -París- (ai, les 'europes')-; nosaltres a l'"espanyaprofunda" (allà per unas terra de fronteres -fa quasi sis-cents anys, eh?- entre dues civilitzacions).
I ara, tu penges aquest relat; jo, un seguit d'haikús...
Tu, però, xicona, portes a dintre una esperança nova, renovada de vida, a més dels records. A mi només em resten els records mig oblidats...
Ai, recollons! 'Addiccions', era el que es coïa al forn! I és bona, la teua contribució! (Que no t'ho cobre Hisenda com "valor afegit"!!!) Res, 'mossa', que tinc un dia d'eixos de dibuix del dit! A qui enviem a prendre pel sac?
Salut i rebolica!
PS.- No faces cas dels desgavells desprojectats d'aquets vellet relataire.