Química en l'espai

Són quarts d'onze. Hauria de seguir amb la rutina monòtona d'aquests dies i posar-me a estudiar per l'examen de demà però, no puc! No em puc concentrar. Només tinc pressent la teva mirada penetrant, el teu dolç somriure i el teu moviment insinuant. Només revisc el joc dels nostres ulls, de les nostres insinuacions gens innocents, el nostre flirteig apassionat d'aquesta esplèndida tarda de primavera.
No ens hem dit res, però ho hem entès tot. Tu a damunt l'escenari i jo a baix gaudint de cada una de les notes que desprenies, de cada paraula, de cada gest... La nostra missatgeria química estava a ple rendiment... Només una mirada innocent i saltaven mil espurnes de felicitat, i és que a nosaltres, no ens calen paraules per expressar-nos. El joc del nostre amor prescindeix de mots banals. Els nostres cossos juganers saben parlar millor...
Abans de pujar a l'escenari m'has vist... però jo, m'he fet la despistada, potser t'ho has pres com una provocació... Potser per això després, ja amb la guitarra entre les mans i dalt l'escenari no has deixat de desafiar-me... Mirades i somriures no han passat desapercebudes... No deixaves de demanar-me que no marxés sense veure't, que no marxés mai de la teva vida. La química estava en l'aire, la testosterona a mil, les foromones desbordades, i és que l'instint de la seducció en feia de les seves.

I ara aquí, et sento... Et sento xiuxiuejar les teves paraules a prop meu, et sento abraçant-me, et sento... I és que només hi som els dos... Hem guanyat la partida.

"Ta cantaré en es capvespre, t'estimaré a sa matinada..." JTD