Química d'oceans

Fantàstic poema ple de sal i color. Tots aquells que hem tingut la sort de veure el corall al seu aire podem entendre el que sigunifica el seu perill. Món de somni, de realitat marina plena de vida, reflexió. Contenidor marí que fa pena quan el veus ple de merda al fons del mar. Al costat de casa, al Poblenou barceloni hi ha la platja de la Mar Bella, amb les restes d'un vaixell enfonsats a l'arena. Un lloc ideal. Abraçades i fins aviat.

Aleix

Magnífic títol, que ens obre cap a móns literalment insondables, però que en canvi articulen una cascada de sons, imatges i fins i tot diria que olors que ens il·luminen, enlluernen i saturen amb una sensació inquietant de paisatge esquerp, un paradís estrany on la destrucció contínua no altera un equilibri que endevinem mil·lennari. Aquesta trangressió de les sensacions enllà dels sentits naturals que habitualment li corresponen provoca, crec, algunes de les més aconseguides figures del poema, recreant un univers fantàstic quant la realitat no es retrata de manera unívoca, però no perquè el que esretrata en si no pertanyi a la natura real.
Ens permet això viatjara la mateixa entranya d'un univers no precisament acollidor on els nostres sentits acaben descobrint notícies dels propis desitjos i pors i fantasies.
En una de les molt suggernets imatges del poema, ens podem veure navegant en aquest fons esfereïdor com a drapaires de l'ànima. Carregant tot aquest pes, com una columna d'aigua que reposa sobre les nostres esquenes.

Bé, saludo a una de les presències més constants o almenys duradores d'aquest web, amb el seu nom que suposo no suposa una nova encarnació sinó una continuïtat,


franz

Espero haver copsat el que volies dir. Hi ha dies que, a aquesta hora del matí, encara estic dormida.
Què bonic seria un món utòpic on ningú es deixés influenciar per cants de sirena i estigués penalitzat durament malmetre la natura.
Un plaer llegir-te, Sergi.
Una carinyosa abraçada.

Nonna