Cercador
Quimeres
Un relat de: Isolda- Compartir:
Però no ha estat així. Deu ser per allò que vaig sentir a dir una vegada, que la vida és com una fotografia (de paper), que si la mires enganxada al nas, tot es veu borrós, i que a mida que l’allunyes, es va veient més nítida. Hi ha fets que en el moment que passen, els veiem tan nebulosos, que no veiem clar. És amb els anys que te’n adones de com era realment la situació. I si més no, veus que allò que no vas fer per por, per imaginar-te vés a saber què, t’ha portat al mateix lloc a on d’haver-ho intentat i fracassat, hagueres estat des del principi, però amb la tranquil•litat i la certesa d’haver-ho intentat; i aleshores sí que les quimeres s’haguessin acabat de soca-rel. En canvi el dubte i la falta de valentia, s’han convertit amb aquest fantasma que es passeja any rere any fent la guitza.
És veritat que aprens a conviure-hi, i que no sé si dir-ho, amb “intel•ligència”, treus profit de la vida que has fet i fas, perquè al cap i a la fi, no en tindrem un altre per viure amb allò que en diem “felicitat”.
Comentaris
-
Els vells dolors[Ofensiu]La vida no s'atura | 13-02-2016
Amb la seguretat en mi mateix treballada al llarg dels anys, encara em sorprenc del neguit i dolor dels vells records de l'infància i l'adolescencia, aixi com de la tremolor de cames en retrobar-te amb alguna persona important del teu passat.
El teu relat és potent, moltes d'aquestes quimeres seràn la nostra ombra durant anys, i no sé si estic segur que hi hem de lluitar o si simplement hi hem de conviure, tenint-los a prop com a consellers per evitar crear noves quimeres i aprofitar les oportunitats que ens brindi la vida. -
Moltes gràcies[Ofensiu]Isolda | 26-08-2015
Molt agraïda pels vostres comentaris. Fa temps que vaig llegint algunes cosetes, però no m'havia atrevit a escriure res. Ara, intentaré que pensaments que fa temps volten pel cap, vagin agafant forma i compartir-los.
-
Profunditat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-08-2015 | Valoració: 10
Caram, aquest relat sí que m'ha impactat! Has escrit amb poques paraules la perdurabilitat de la por. I ho has fet amb concisió i així arriba més directament. I tens raó, el dubte d'haver intentat una cosa i no haver-la fet pot suposar un problema, la realitat d'una por. Fes, camina, escriu i, potser, aquesta por anirà desapareixent. Una forta abraçada!
Aleix
-
Anar deixant el fantasma?[Ofensiu]Illadestany | 23-08-2015 | Valoració: 10
Potser ara, amb la perspectiva dels anys i amb la de posar-hi paraules, podràs fer algun pas més. Qui sap si, poc a poc, pots plantejar-te deixar el fantasma de la covardia i convertir alguna de les teves quimeres en realitat. Benvinguda a relats.
Illadestany
