Cercador
Qui?
Un relat de: Escriptor Virtual- Compartir:
Vaig deixar de preocupar-me pel futur fa molt de temps. No va ser una cosa sobtada. Res de revelacions, llums celestials o veus dins del meu cap que em van fer canviar la visió del món i la meva pròpia existència.
Va ser amb el pas dels anys que la importància de les coses es va anar difuminant. Fins que un dia, senzillament, ja no va ser important el quan, el com ni el perquè.
Vaig començar a viure cada dia com si fos l'últim per què el qui, va omplir la meva vida.
I el qui, era jo.
Va ser amb el pas dels anys que la importància de les coses es va anar difuminant. Fins que un dia, senzillament, ja no va ser important el quan, el com ni el perquè.
Vaig començar a viure cada dia com si fos l'últim per què el qui, va omplir la meva vida.
I el qui, era jo.
Comentaris
-
Justa la fusta![Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 24-03-2018 | Valoració: 10
Això hauria de fer tothom. Però no és gens fàcil i endemés té mala premsa entre la gent que t'envolta, ja que et prenen per un despreocupat... Miraré de seguir el teu consell. Nil
-
Fe en un mateix[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-03-2018 | Valoració: 10
Molt bé, molt encertat, molt concís i molt clar. Felicitats! Una abraçada.
Aleix