Qui viu a les golfes?

La senyora Maria és una dona robusta. Els seus cabells ja són grisos, però manté l'aspecte rosat de les seves galtes i la vivor de la seva mirada. Ella és una dona vídua que viu en el mas que el seu marit li va deixar. Allá hi té les seves quatre gallines i una vaca amb el seu vedell.
La senyora Maria té una filla, l'Anita, que viu a la ciutat des de fa uns anys, però gairebé cada cap de setmana va a la masia de la seva mare amb el seu fill i el seu marit. El fill de l'Anita es diu Josep però, al poble, tots li diuen Pep. És un noiet de set anys entremeliat com ell sol però també molt imaginatiu i carinyós. Al Pep li agrada molt anar al mas de la seva àvia, però ella, quan arriba el divendres ja comença a patir, i és que quan el seu nét se'n va, ha de tornar a posar ordre a tota la casa.
Perquè us feu una idea del que us vull dir us explicaré el que va pasar un dia que a la senyora Maria se li va acudir dir, davant del nen, que feia dies que sentia un sorollet a les golfes. Doncs bé, en Pep va decidir posar fi als dubtes de l'àvia i descubrir què era allò que per la nit es dedicava a passejar-se per l'últim pis d'aquella casa. Al vespre, quan va arribar l'hora d'anar a dormir, va agafar la petita llanterna que la seva àvia guardava a la calaixera antiga del menjador i va fer veure que se n'anava a dormir. Es va posar entre els llençols del seu llit i allà va esperar, pacientment i en silenci, a no sentir cap veu ni veure cap llum. Quan això va succeir, es va destapar i es va aixecar del llit. Silenciosament, per no desperetar a ningú, va començar a pujar les escales que menaven cap a les golfes per enxampar l'intrús. Es va trobar davant de la porta i la va empényer mentre aquesta feia un petit grinyol. Va entrar a l'àmplia sala tot sentint com les fustes del terra cruixien sota els seus peus. Va encendre la llanterna que havia agafat abans i va veure un munt de caixes empolsinades on hi hava guardades coses de tot tipus. De sobte va veure passar d'una punta a l'altra de la sala un ... Què havia estat allò? Un follet de la nit! N'estava convençut. Va decidir que quan l'atrapés se l'emportaria a casa seva perquè quan no pogués dormir li expliqués històries de fades. En Pep va começar a obrir les caixes per buscar alguna cosa que li servís per atrapar el petit follet. Va treure de tot: robes antigues, objectes que no sabia per a que servien, caixes plenes de papers escrits...Ho va anar escampant a tort i a dret buscant alguna cosa que li pogués ser útil. Tan i tan engrescat estava remenant les caixes que s'havia oblidat de no fer soroll. La senyora Maria, que el va sentir, va decidir pujar per esbrinar que passava. Quan va encendre la petita bombeta del damunt de la porta i va veure l'escampall de coses que hi havia, va anar de poc que no li agafés un cobriment de cor. En Pep es va sorrprendre de veure la seva àvia plantada davant la porta. La dona amb un fil de veu va demanar-li què carai era el que havia passat allà i en Pep, amb la naturalitat més absoluta, li va explicar la hisòria del follet.
De sobte, un petit "clac" va interrompre la conversa. Algun ratolí havia quedat atrapat a la ratera que la senyora Maria havia col·locat el dia anterior. L'àvia del petit Pep es va adonar, que si al nen li deia que no hi havia cap follet sinó que era un ratolí, es desilusionaria. Per això, va decidir explicar-li que en aquelles golfes hi vivia un poble sencer de follets des de feia molts anys, però que mai es deixaven veure per les persones, ni tan sols pels nens.
Així és doncs, com cada cap de setmana, per un motiu o altre, la casa de la senyora Maria queda tota potes enlaire, i després... Algú ho ha de recollir!