¿Qui trobarà els secrets?

Un relat de: daniroura

HJ, com jo, mal llamp de boira, tenia una preocupació estranya, que l'atrapava i el martiritzava, per això l'escriptura va convertir-se en una eina per tal que l'ésser sense rostre el comprengués.
No tinc les mateixes preocupacions que HJ o no del tot. Quin era el seu nom? Maleïda memòria! Però sí que se m'enreden, aquestes meves pors, al voltant d'aquest mateix ésser, home o dona, de mil veus, que no m'escolta, tot i que intento donar-li tot allò que sóc: els coneixements, potser pocs, adquirits durant els anys; els meus sentiments, a voltes l'alegria i tan sovint la tristesa; la ironia, si és que la tinc, i el cor i les mans les arranjaria per un petit espai de veritable atenció.
Em consola Paul Celan, que havent escrit un dels poemes més bells de la segona meitat de segle XX, i més tràgics, Fuga de mort, fou ignorat de manera reiterada per la mateixa criatura que em turmenta. Deixa'm ser arrogant, que d'una bufetada de silenci em tornaràs al meu lloc, allà on la boira s'estén fins robar totes les imatges.
De nou, tot i que la meva força minva, prenc un glop profund del verí que necessito, addicte indòmit, i buido la copa daurada que imagino. Viure d'aquesta manera és com fer-ho en un forat negre, que engloteix fins i tot la llum.
Enmig de llibres grans i voluminosos, en una pàgina perduda, escrita en una lletra petita, de tant en tant apareixen fades que canalitzen la llum. Però és feble, petita i dèbil. Ben aviat, se m'apaga i com una ombra negra de nou m'envolta aquest ésser estrany. M'escoltes?
Augusto Pérez a Nada de Miguel de Unamuno és capaç fins i tot d'amenaçar de mort a l'autor. A Unamuno! La mort de Pérez hauria matat Unamuno? La mort de Hamlet o Romeo hauria liquidat, fulminat, i fet oblidar a Shakespeare! Monstre de mil ulls voldria reclamar-te'n algun, fer-te sentir que et necessito, que sense tu la boira, la niebla, s'escampa sens fre, ho cobreix tot amb la seva capa obscura de mort.
Enfurisma't, encén-te d'ira, l'acotaré en un silenci de victòria. Fes-me tremolar per la teva crítica, pels teus poders inquisidors trobant tot error gramatical. Tanmateix, mira'm que sense tu no sóc res, envoltat de negror, la meva ànima es perd intentant projectar llum després de cada glop de líquid emmetzinat. Descobreix el secret de HJ i fes-me caritat, tot i que fos una única vegada, aplica-me'l sobre les espatlles cansades. Darrera de la figura de l'alfombra.

Comentaris

  • daniroura...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 23-10-2006

    perdona'm per no comentar-te un relat, només volia respondre't i ara m'agafes estudiant per un examen... ;)

    Agraeixo el teu comentari, sigui com sigui, perquè cadascú té el seu estil, no? I, al cap i a la fi, trobo que les teves paraules també m'afalaguen! Encara que em diguessis que no t'agrada, t'ho agrairia igual (respecto les opinions, siguin del caire que siguin, em fan millorar i avançar).

    Petons!!!

  • bones...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 18-10-2006

    gràcies pel teu comentari. Jo, tot i que no et llegeixo sempre, dels que he llegit he vist que escrius força bé i també m'agraden.

    Un petó, vagi bé!

  • Hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 17-10-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat, trobo que hi ha idees i frases realment molt bones, ben aconseguides, i el relat es llegeix àvidament, té la llargària justa, així com una tensió que l'envolta, talment com el monóleg final d'un actor magistral sobre l'escenari boirós i sol. No sé si m 'explico... jeje. Potser no l'he acabat d'entendre... el "protagonista" crida als lectors, a la crítica?? En tot cas, penso que és un bon relat.

    Petons!