Qui són? Què volen?

Un relat de: Perkins

Miro enrera, presa de pànic. Em segueixen. No sé qui són. Les cames m'obliguen a seguir endavant, començant a trotar, sense gaire esperança de poder escapar. Són quatre. El seus rostres s'entreveuen de tant en tant gràcies als tènues llums de ganxo que hi ha situats a ambdós costats dels altíssims murs de pedra que em separen de l'exterior de la ciutat. No els conec, no sé què volen. M'he descapar. A aquestes hores les portes estaran tancades. -He de buscar una alternativa -em dic, mentre començo a córrer amb més insistència. Em ve a la memoria el petit passadís lúgubre que fèiem servir anys enrera per burlar els guàrdies i sortir a camp obert. Està creuant la ciutat, darrera del castell. Començo a recórrer tot un filament de carrers i carrerons, mirant de despistar-los, mirant de burlar aquelles quatre ànimes que, amb insistència incesant oprimien la meva. El cor em va fer un bot quan vaig veure l'entrada del passadís, despres de córrer diversos centenars de metres. Com si d'un ganivet en mig de l'obscuritat es tractés, una fletxa em va enxampar directament a l'esquena, perforant-me un pulmó. Vaig caure al terra, i, sense oposar cap mena de resistència, vaig deixar que se m'emportessin.

-No em feu mal- va ser el meu últim prec. Però ells ja m'havien posat un sac al cap.

Comentaris

  • Clar de lluna | 07-05-2008

    ... carai, quina angoixa que transmets amb tan poc tros! Molt bé.

    Sense voler ser perepunyetes, i per si et serveix d'ajuda, vigila perquè hi ha alguna falta (el corrector del word et pot servir per evitar-les) i perquè saltes del verb present al passat de cop i despista una mica la lectura!

    Per la resta molt bé! Benvingut/da a RC i moltes gràcies pel teu comentari!

    Una abraçada!

  • Un molt ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 05-05-2008 | Valoració: 10

    ...bon començament, perfecte, un conte dels que val la pena llegir, he sentit l'angoixa del pobre home o dona que corre sotjat per quatre individus, i m'he sentit malament, m'ha fet terror, però jo diria que un terror psicològic, del bo.
    Per a ser el teu primer conte has entrat en relatsencatalà amb molta força, espere que t'ixquen contes tan bons com aquest i que pugues contar-nos i delitar-nos moltes més estones.
    Ah i de segur que te'n recordaràs de mi doncs sóc la persona que t'ha fet el teu primer comentari. Sort i endavant que tens molt a dir i a ensenyar. Salutacions de Vicent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Perkins

8 Relats

11 Comentaris

7541 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Res a dir. Només que escric quan no sé què fer, i escric poc perquè no en sé més, i m'agradaria escriure més però no tinc idees, i llastimosament, quan les tinc, no les sé escriure.

Crec que la gent podria aprendre molt de la música.