Qui s'atrevei a pensar que Deu no existeix?

Un relat de: Alighieri

La questio es que em pareix imbecil pensar que Deu no existeix.

Als 23 anys encara a l'entrada del segle XXI m'atreveixo a cridar fort que crec en Deu. Com putes he hagut de menester tant de temps? ell sempre ha estat alla.
Dic ell i vull dir JO!

Jo soc deu. Be, jo no soc Deu pero Deu no podria ser sense mi. Aclarint coses; per ventura hauria d'exposar una frase i llavors desenvolupar-la.

Entenc per Deu aquesta inmensa i brutal massa de coses tan minuciosament i ESTETICAMENT disenyades i sobretot executades.

Hegel deia que "si el mon no existis Deu seria la logica". No es brutal? Aixi ido el mon (entenem per mon no nomes l'esfera en la qual ens pensam que vivim) es la
manifestacio de Deu. Nosaltres son Deu "en acte" emprant termes Aristotelics. Sona un poc com el Panteisme duit a l'extrem, pero es irrefutable.

Aixi ido nosaltres no som mes que una particula de Deu sense la qual res del que existeix existiria. Absolutament res en el sentit que aquesta altra cosa estaria ubicada en
un altre context i per tant LA GLOBALITAT DE TOT PLEGAT (Deu) NO SERIA LA MATEIXA.

Les particules no tenen sentit per elles mateixes, quan vols diseccionar Deu el mates. Quan ailles la particula li li negues qualsevol possibilitat de contrast o harmonia amb
les altres particules i la destrueixes (no la cosa en questio pero si el seu sentit divi). Aixi ido quan aillam la particula no nomes mancam de gracia aquesta particula
sino que tot el sistema (Deu) s'enva a ca una puta.
Pensem amb una flor (un altre pic Hegel). LA flor passa per 4 estadis al llarg de l'any: 1.- es un capoll que floreix, s'obre i atreu les abelles que la fecundaran. 2.- el capoll
es tanca convertint-se amb el temps en un fruit. 3.- el fruit ja es madur, algu sel menja i en caga la llvor. 4.- torna a florir un ull qeu esdevindra flor per a recomencar el cicle. (ATENCIO!! recomencar? on comenca? on acaba? impossible de dir).

No nomes cada passa necessita la passa anterir per a existir, sino que a mes NECESSITA LA POSTERIOR. Si extreim la particula "fruita" d'aquest proces no nomes ens queda una fruita descontextualitzada, sino que a mes matam la flor. La flor necessita CADA UN D'AQUEST 4 ESTADIS, si no no podria ser flor.
Aixi ido el mon necessita cada particula que el conforma (hem de tenir present que cada gra d'arena en el mon es tambe una particula indispensable).
El que vull dir no es que tot es una cadena de causes i DE-fectes. EL que vull dir es que tot el que hi es HI HA D'ESSER! per a que el mon sigui mon.

Si, Jordi, ara podries dir-me "Escolta, has passat de parlar de Deu a parlar del Mon; podriem substituir en aquest text les paraules DEU per paraules MON. Llavors estaries defensant que el mon existex, cosa que acceptam com a axioma indispensable per a desenvolupar els nostres raonaments".

Si JOrdi, tens rao. No pretenc defensar l'existencia del mon. tampoc vull nomes identificar Deu mab Mon. Massa senzill. El que vull es: atencio:

Observant aquesta complexitat (essent conscients de tot el que he exposat abans sobre les particules d'aques mon i la seva absoluta indispensabilitat) un realment sent una magia en tot allo. Una bellesa absoluta. Jo puc sentir com el mon respira amb tot aixo, not el sentit, la calor d'aquest cumul de nins que ploren, peixos que mosseguen hams, voltors que dormen, sargantanes que caguen enmig del Sahara, coves mai explorades, meteorits que xoquen a l'espai, gent que besa cactus (segur que h ha algu al mon que ho fa).

tot tot tot aixo a mi s'em manifesta com a Deu.
Senzillament, es inherent a tots aquests fets. Si, puc esforcar-me i veure que tot es una maranya, que tot es senzillament un teixit atzaros, pero... perque m'he desforcar?

He de fer un esforc per a negar l'existencia de Deu, aixo vol dir que l'existenca de Deu s'em manifesta com lo mes evident i RAONABLE (atencio a les majuscules, he triat
aquesta paraula ben intencionadament).
No sabria dir si aques argument es racionalista o si es senzillament una exposicio de la meva fe. De veres, no ho se. Pero just el fet d'atrevir-se a pensar que Deu no existeix, i comencar a connectar hipotesis enganxades a altres hipotesis... Fotre, crec que la FE que necessites tenir per a creure en la ciencia es mes lleugera i fada que la FE que sents per a creure en Deu.

Puc senzillametn intuir, viure i gaudir de la existencia de Deu o per alta banda puc esforcar-me en construir un raonament que s'aguantara damunt caes de paper.

Comentaris

  • disseny intel·ligent[Ofensiu]
    iong txon | 19-02-2005

    És una teoria que alguns científics estan desenvolupant per explicar l'origen de l'univers i l'origen de la vida. Crec que algun dia el creacionisme bíblic i l'evolucionisme de Charles Darwin s'arribaran a harmonitzar i tothom ens n'adonarem que són dues visions complementaries de la realitat.

  • Déu existeix[Ofensiu]
    subal | 23-12-2004

    Déu existeix; és l' invent més gran que ha sortit de la ment de la ment humana. Serveix per estructurar societats i per destruir-ne d'altres.

  • Home...què vols que et digui...[Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 03-09-2004 | Valoració: 6

    Primer de tot defenses molt bé el que escrius malgrat jo tinc una visió molt diferent del tema que exposes i no se´t pot negar perseverància i alhora una actiut ferma del teu punt de vista però hi han trosos exagerats tal i com alguns companys s´encarreguen d´observar-te en alguns comentaris, dels quals me´n sento del tot partícep.-
    Una abraçada.-

  • Agnòstics, ateus i creients[Ofensiu]

    Us remeto al poema ***l'àgnòstic*** de l'Iu Bohigas

  • Declaracions d'una que és atea...[Ofensiu]
    Tiamat | 17-06-2004

    Evidentment Alighieri, i si dic que per mi Déu és el got de suc de fruita que tinc aquí al costat, llavors ningú em pot negar que Déu existeix, ja que és tangible i tot, me l'estic bevent.
    Però el Déu que sempre m'han dit que era, aquest ésser totpoderós que va crear el món amb una setmana, que va fer que la meva tatararequetebesàvia sortís d'una costella, que creu que l'abort és pecat, que es revenja de manera infantil quan no segueixes el camí de la pregària (ja em direu si no és infantil algú que, per no fer el que ell vols, no et condemna a una setmaneta de càstig a l'infern, perquè aprenguis, no no, et castiga per tota l'eternitat!),... aquest Déu... amb aquest sí que no hi crec. I no haig de fer ús de la raó per negar-lo. Simplement, no hi crec. Que per què? I per què sí? Qui ho diu que és més fàcil dir que existeix que dir que no? Si, com tu dius, no cal argumentar la seva existència, diga'm un sol motiu (i sinó ella, qualsevol altra persona) pel qual jo sí hagi d'argumentar la seva no-existència.
    No creure amb el Déu que ens han definit, no vol dir no creure en res. Vol dir no creure en una força suprema que controla tots i cadascun dels meus passos.
    Si dic que Déu allò que m'han dit que era, no, no hi crec.
    Si dic que Déu és la bellesa del món, llavors no puc negar-lo, perquè el món és bell.
    Si dic que Déu és el meu got de suc de fruita, també haig de creure amb ell, encara que ara ja n'he pres la major part i en queda poca cosa.
    No confonguem les coses...

  • Sóc agnòstic...[Ofensiu]
    pèrdix | 03-05-2004 | Valoració: 5

    vagi per endavant.
    Però si jo partís d'aquestes premises:

    "la questio es que em pareix imbecil pensar que Deu no existeix."

    "Entenc per Deu aquesta inmensa i brutal massa de coses tan minuciosament i ESTETICAMENT disenyades i sobretot executades"

    "He de fer un esforc per a negar l'existencia de Deu"

    t'aseguro que, per poc que m'hi posés, no tindria collons de pensar que Deu no existeix.

    De bon rollo t'ho dic.

    Una abraçada

  • Sóc agnòstic...[Ofensiu]
    pèrdix | 03-05-2004 | Valoració: 5

    vagi per endavant.
    Però si jo partís d'aquestes premises:

    "la questio es que em pareix imbecil pensar que Deu no existeix."

    "Entenc per Deu aquesta inmensa i brutal massa de coses tan minuciosament i ESTETICAMENT disenyades i sobretot executades"

    "He de fer un esforc per a negar l'existencia de Deu"

    t'aseguro que, per poc que m'hi posés, no tindria collons de pensar que Deu no existeix.

    De bon rollo t'ho dic.

    Una abraçada

Valoració mitja: 5.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alighieri

3 Relats

10 Comentaris

3888 Lectures

Valoració de l'autor: 7.50