Qui s'atrevei a pensar que Deu no existeix?

La questio es que em pareix imbecil pensar que Deu no existeix.

Als 23 anys encara a l'entrada del segle XXI m'atreveixo a cridar fort que crec en Deu. Com putes he hagut de menester tant de temps? ell sempre ha estat alla.
Dic ell i vull dir JO!

Jo soc deu. Be, jo no soc Deu pero Deu no podria ser sense mi. Aclarint coses; per ventura hauria d'exposar una frase i llavors desenvolupar-la.

Entenc per Deu aquesta inmensa i brutal massa de coses tan minuciosament i ESTETICAMENT disenyades i sobretot executades.

Hegel deia que "si el mon no existis Deu seria la logica". No es brutal? Aixi ido el mon (entenem per mon no nomes l'esfera en la qual ens pensam que vivim) es la
manifestacio de Deu. Nosaltres son Deu "en acte" emprant termes Aristotelics. Sona un poc com el Panteisme duit a l'extrem, pero es irrefutable.

Aixi ido nosaltres no som mes que una particula de Deu sense la qual res del que existeix existiria. Absolutament res en el sentit que aquesta altra cosa estaria ubicada en
un altre context i per tant LA GLOBALITAT DE TOT PLEGAT (Deu) NO SERIA LA MATEIXA.

Les particules no tenen sentit per elles mateixes, quan vols diseccionar Deu el mates. Quan ailles la particula li li negues qualsevol possibilitat de contrast o harmonia amb
les altres particules i la destrueixes (no la cosa en questio pero si el seu sentit divi). Aixi ido quan aillam la particula no nomes mancam de gracia aquesta particula
sino que tot el sistema (Deu) s'enva a ca una puta.
Pensem amb una flor (un altre pic Hegel). LA flor passa per 4 estadis al llarg de l'any: 1.- es un capoll que floreix, s'obre i atreu les abelles que la fecundaran. 2.- el capoll
es tanca convertint-se amb el temps en un fruit. 3.- el fruit ja es madur, algu sel menja i en caga la llvor. 4.- torna a florir un ull qeu esdevindra flor per a recomencar el cicle. (ATENCIO!! recomencar? on comenca? on acaba? impossible de dir).

No nomes cada passa necessita la passa anterir per a existir, sino que a mes NECESSITA LA POSTERIOR. Si extreim la particula "fruita" d'aquest proces no nomes ens queda una fruita descontextualitzada, sino que a mes matam la flor. La flor necessita CADA UN D'AQUEST 4 ESTADIS, si no no podria ser flor.
Aixi ido el mon necessita cada particula que el conforma (hem de tenir present que cada gra d'arena en el mon es tambe una particula indispensable).
El que vull dir no es que tot es una cadena de causes i DE-fectes. EL que vull dir es que tot el que hi es HI HA D'ESSER! per a que el mon sigui mon.

Si, Jordi, ara podries dir-me "Escolta, has passat de parlar de Deu a parlar del Mon; podriem substituir en aquest text les paraules DEU per paraules MON. Llavors estaries defensant que el mon existex, cosa que acceptam com a axioma indispensable per a desenvolupar els nostres raonaments".

Si JOrdi, tens rao. No pretenc defensar l'existencia del mon. tampoc vull nomes identificar Deu mab Mon. Massa senzill. El que vull es: atencio:

Observant aquesta complexitat (essent conscients de tot el que he exposat abans sobre les particules d'aques mon i la seva absoluta indispensabilitat) un realment sent una magia en tot allo. Una bellesa absoluta. Jo puc sentir com el mon respira amb tot aixo, not el sentit, la calor d'aquest cumul de nins que ploren, peixos que mosseguen hams, voltors que dormen, sargantanes que caguen enmig del Sahara, coves mai explorades, meteorits que xoquen a l'espai, gent que besa cactus (segur que h ha algu al mon que ho fa).

tot tot tot aixo a mi s'em manifesta com a Deu.
Senzillament, es inherent a tots aquests fets. Si, puc esforcar-me i veure que tot es una maranya, que tot es senzillament un teixit atzaros, pero... perque m'he desforcar?

He de fer un esforc per a negar l'existencia de Deu, aixo vol dir que l'existenca de Deu s'em manifesta com lo mes evident i RAONABLE (atencio a les majuscules, he triat
aquesta paraula ben intencionadament).
No sabria dir si aques argument es racionalista o si es senzillament una exposicio de la meva fe. De veres, no ho se. Pero just el fet d'atrevir-se a pensar que Deu no existeix, i comencar a connectar hipotesis enganxades a altres hipotesis... Fotre, crec que la FE que necessites tenir per a creure en la ciencia es mes lleugera i fada que la FE que sents per a creure en Deu.

Puc senzillametn intuir, viure i gaudir de la existencia de Deu o per alta banda puc esforcar-me en construir un raonament que s'aguantara damunt caes de paper.