Qui sap el que pot ser

Un relat de: Trossets del que penso
La sensibilitat
pot ser un grapat de sal
en mig d'un huracà.
Remenat cap a l'esquerra
per variar.
Qui sap quin es el camí
per al teu cor arribar.
No m'agrada que em facin mal,
per això em poso la cuirassa
abans em puguin atacar.
A cor obert ningú té nassos de lluitar.
El jo faria és de fàcil dir.
Probablement de difícil fer.
Però sempre queda bé
dir el que vols i no tens nassos a...
Un petó.
Una carícia.
Un t'estimo.....
Qui sap el que pot ser.
Jo sóc com sóc
i a qui no li agradi
que m'ajudi a ser millor.
Sóc petita
però no tonta
i ràpid n'aprenc.
La dolcesa dels teus llavis
em faran entendre,
potser,
per on vull començar a caminar.
Em dones la mà?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer