Qui pot deixar la fabrica de somnis?

No pas pel teu poema, que ja t'havia valorat abans sinó pel teu comentari sobre els coladors a les cues. Aquest truquet que m'has ensenyat no se m'havia ocorregut mai però intentaré posar-lo en pràctica.
Tu, estimat amic, a banda de llegir les meves històries entre vaca i vaca, el que has de fer és escriure entre munyida i munyida. Perquè aquesta és una activitat que no precisa massa atenció, o sí? En cas de que sigui una activitat mecànica això et dóna ocasió d'empescar-te alguna història o algun poema perquè la vida al camp dóna per a molt. A veure si és veritat que t'apliques i podem gaudir dels teus escrits.
He intentat enviar-te el comentari per e-mail però no em reconeix "entortilligat..."
Petons xaval!

Te he estat vigilant com si fos un ull del Gran Hermano a veure si paries algun poema i finalment ho has fet. Quina alegria! Si senyor, la feina, als collons!Que rima amb petons.

...m'encanta com escrius.
Et seguiré llegint

Ja era hora de que pengessis quelcom a RC! Aquest poema és fresc, viu i dinàmic i és veritat, també cal fer treballar la ment una mica.
Gràcies per llegir-me i comentar-me.
Nonna_Carme

Per fi veig que en pocs dies has publicat dues poesies. Això m'agrada molt, entortolligat! Però encara m'agrada més la filosofia optimista que desprèn aquest poema: és vital, directe, no et talles ni un mot, he, he... i engrescador amb un creuament de llenguatge purament poètic i intimista com:
"Que l'ànima també compta
i el demés es pot refer"
M'encanta que "deixis el que et mana a l'ordre i retornis a navegar".
Ja m'has fet contenta per tot el dia.
Molts petons, muuuaaaa!
Mercè.