Qui no ha tingut mai ganes d'estripar el poema?

Un relat de: onatge

Qui no ha tingut mai ganes
d'estripar el poema.


Escrivim un dictat
entre cos i cos...
Accentuem els gemecs
i respirem a cor obert.
A l'arbre de la vida
hi tenim fulles de
primavera i fulles de tardor.

Escrivim el poema a dos.
Hem sobreviscut a
tempestes i tramuntanes.

En la calma som tu i jo,
en el combat també.

Tenim rellotges de sorra
que el seu temps s'ha
escampat per damunt del cos.

Qui no ha tingut
mai ganes d'estripar
el poema ?

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394264 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com