Qui la tancarà...?

Un relat de: onatge
Qui tancarà la ferida de la meva
carn estripada, pel teu ganivet de silenci...?
La meva sang un riu,
el meu cor ja no viu.
El que vas sembrar dintre meu
potser no veurà el sol,
però res ni ningú no m’ho podrà robar.


Ets l’estrella de la nit i el dia.
El temps és hores de plom,
però l’estel de l’amor sempre
em fa somiar. Ets el meu món.
Veig el teu nom escrit pels camins,
sense assenyalar res, però hi ets.
La paraula va fer un collaret i ens va unir,
malgrat que l’avui és buit,
però hi ha un ahir,
un passat que ja no és present.
onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392546 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com