Qui ets?

Un relat de: Sibil·la

QUI ETS?
Basat en una història real


En J és un noi ben plantat, alt i robust. Treballa de mecànic. És d'aquelles persones positivistes que necessiten tenir-ho tot demostrat. Pàl·lid com el paper i en un to greu, em va explicar que un dia va veure com al pis, de sobte, la maneta de la porta del bany es movia insistentment de dalt a baix, de baix a dalt. Es quedà pensatiu un moment... Un altre dia amb el cor esglaiat va veure com el pestell de la porta es tancava molt a poc a poc, com en una imatge a ralentí, fins a sentir el cleck. Es va quedar tancat en una habitació i no per voluntat pròpia! Sense detalls ni recrear-s'hi, em va dir que no en volia parlar més i prou.
Al pis hi vivim jo, en J, la Teresa, l'Anna i també en Josep, un noi valencià, que ha estudiat enginyeria industrial i està treballant en una empresa de Girona. La Teresa i l'Anna em van explicar que un dia que van trucar a la porta de la seva habitació, ell va sortir amb la mateixa cara que en J. Esblanqueït i espaordit els va dir que havia sentit una veu ofuscada, llunyana, de dona, una veu no humana. "Com de posseïda", em van parafrasejar.
Sento que truquen. Sí? No respon ningú. Ha estat la finestra, ha repicat. Estic gelada altra vegada, el fred es torna a apoderar de mi, una esgarrifança i un formigueig em recorre el cos. Jo sé que aquest pis és molt antic. A l'habitació de la Teresa hi ha unes mans marcades al sostre. Els propietaris van explicar que per més que les pintessin, no desapareixien mai. No sé com hi pot dormir, jo quan les veig m'esgarrifo.
Sento un cop que prové de l'habitació. És la presència que em ve a buscar? Està ressentida per què l'he vist? I si descobreixo el seu secret? Em sembla que defalliré en qualsevol moment. He de ser forta! La vista em falla, tinc el cor esglaiat i el cos garratibat. No em trobo bé... He de ser forta, em repeteixo. Algú em pot ajudar? Crido amb totes les forces: Qui ets? Qui ets?
………………………
Silenci obscur i profund.

Comentaris

  • La quietud interrogativa[Ofensiu]
    Jofre | 04-11-2009

    Hola Sibil·la,
    1r, gràcies pel comentari.
    2n, només afegir, que en escenaris com el que relates, el millor antídot és obrir les finestres a la racionalitat empírica, al sentit crític i a l'escepticisme que encara il·lustra, per sort, el s. XXI.

    Salutacions cordials.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

28 Relats

60 Comentaris

35336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Podeu llegir contes meus nous a
http://365contes.blogspot.com/

I podeu contactar amb mi a la següent adreça: sibil.ladecumas@gmail.com