Qui ets tu?

Està prou bé aquest relat. Alguna falta d'ortografia, res d'important. M'agraden aquests relats escrits sense artificis formals.

M'ha encantat aquest relat, sincerament. Aquella olor de les biblioteques m'ha vengut al cap mentre llegia, i m'ha anat enganxat aquest aire intrigant que li has donat, la manera com està escrit... no em queda més remei que seguir llegint més coses teves. enhorabona!

el teu relat. El sentit de intriga que hi dones m'ha embolcallat. Encara que sigui un tema bastant usat, en el teu relat té més valor perque li has sabut donar originalitat.
Fins a la propera.

Hola, primer de tot dir-te que m'ha encantat la historia que escrius. El com una historia s'ha convertit en una altra, encara que com et diuen als comentaris, estigui molt vist, a mi m'ha transportat a l'escenari que descrius.
No entenc per que se li dona tanta importància al tema de les faltes o les sintaxis... m'he fixat que a molts relats (d'altres autors) també ho comenten.
Em sorprén bastant perque quan jo llegeixo un text com aquest, a menys que sigui una errada d'aquelles que fa mal a la vista, ni me'n adono. No ho sé, jo considero més important el contingut, el que transmet, el que fa sentir.
Bé, ja m'aniré passant per aqui.

... m'agrada l'estil, amb frases redones, senzilles, curtes; per l'altra, la sintaxi exigeix en moltes d'elles la continuitat amb la següent.. Malgrat això, és original!
El tema? La "màquina del temps" -utensili, carta, memòria retrospectiva, ...- és conegut, però vàlid. I ben resolta la història...
Salut i rebolica, xicota!

Tot i que el tema no és del tot original (he vist més d'una peli amb temàtica similar) em sembla un conte curt àgil i, a la vegada, evocador.
El que més m'agrada és aquest final, brusc i desencisador. Com si la protagonista no hagu´s tingut el valor necessari per viure l'aventura que la vida ha volgut posar-li a l'abast.
Em temo que se'n penedirà tota la vida, oi?

esteu encisant a un pobre mariner que navega seguint l'estel per no perdre's. Gràcies al vostre comentari, mmm, ... és preciós. A mi que el cor em trontolla fàcilment ... bufa! Em guardo el seu comentari allà on no desapareixerà mai, dins del cor. Un bes dolç i tendre per vós.

Com he observat més abaix i en la seva puntualització no faré cap comentari sobre l'ortografia, construcció de frases, ... Vós ja ho sabeu.

Un relat amb la dosi adequada d'intriga tot i que és un tema que ja s'ha tocat abans li poses el teu toc personal. Observo que aquest no és ben bé en to irònic, així que m'agrada veure que en els altres registres també et desembolupes força bé. Estaré expectant de vós.

OhCapità.

Tens raó Brumari. Aquest relat l'he escrit precipitadament. Tal qual l'he escrit, l'he enviat!. Zazzz...
A més... quan el vaig escriure estava mig adormida. Eren les cinc del mati. És l'única hora que disposo de total silenci.
Però els sentits encara els tenia un xic atordits. O sigui, que horrible!!.
Si l'hagués llegit unes cinc vegades aquest relat, hauria corregit moltes coses que ara me'n adono. Però t'asseguro que quan els meus 2 fills creixin, quan la meva feina no em demani 8 hores laborals, quan la casa es netegi tota sola, quan no calgui anar a comprar per cuinar, quan tot això arribi (o sigui quan sigui una velleta) escriuré a hores més normals, i amb un diccionari sota el braç aniré vora del mar, o a sota d'un majestuós arbre per escriure. Però potser llavors, no tindré res a dir...

Un petó molt i molt gran.

Hola Gemma,

M'agraden els relats fantàstics, i la idea d'un viatge en el temps ambientada a una biblioteca és realment seductora.

Tant seductora que gairebé m'hagués agradat que la història es desenvolupés una mica més.

Bona inspiració!

Carles

Sempre és suggeridora la manipulació del temps. I tu ho has sabut fer.

Però, si m'ho permets, Gemma, et diré que el teu relat dona la impressió d'haver estat escrit amb presses. No et parlaré de l'ortografia, per allò de la palla i la biga, però hi veig frases mal construïdes. I tu això no t'ho pots permetre.

Petons i fins dimarts.