Qui ets? (II)

Un relat de: Sibil·la

Recordo perfectament el dia que em van dir que el pis on vivia havia estat abans el recer d'unes prostitutes. Era un pis antic, molt gran, amb un passadís llarg com una serp i les habitacions en una banda. Per anar d'una punta a l'altra, t'hi estaves una estona. La Teresa, pobra, s'emportava la palma. A la seva habitació, les mans del sostre que no desapareixien mai estaven just damunt del cap del llit. Sé que per dormir, ella es tapava amb el llençol perquè aquelles mans no l'assenyalessin... O això o l'explicació científica però estranya que algú havia pujat al sostre amb una escala i les hi havia pintat.

Un dia que estava parlant amb la Teresa (quan estàs en un pis d'estudiants fas moltes hores de convivències, i més, si tots són desconeguts per a tu), ella estava desfent el llit per rentar els llençols quan, de sobte, vaig veure una taca enorme al matalàs. Em va dir que el llit ja se l'havia trobat així i que amb una doble funda hi podia dormir. A més posava de bocaterrosa el costat del llit tacat.

Potser pensareu que sóc una cinèfila flipada però, no ho sé, totes aquelles casualitats juntes em feien sospitar. Vaig arribar a pensar, fins i tot, que en aquell pis hi havia hagut un homicidi. No, no, no rigueu! Ara potser us penseu que hauria hagut de ser policia, jo!

La meva teoria era que podia ben bé ser que algú s'hagués carregat una madamme, la sang del llit no hagués marxat, i les mans del sostre fossin un senyal de la desgràcia de l'esperit, després de manifestar-se durant tant de temps.

Comentaris

  • Llocs especials[Ofensiu]
    Grocdefoc | 26-11-2009

    Els llocs antics tenen "un no sé què"que els fan tan especials... que, fins i tot, disparen la imaginació a límits insospitats, i acabem sentint, veient, olorant, "tocant" allò que no ha existit o no ha passat mai. Trobar-se un lloc d'aquest pot representar una bona font per extreure-hi i desenvolupar una història interessant. Ara que t'he trobat, et continuaré llegint.
    M. Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

28 Relats

60 Comentaris

35336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Podeu llegir contes meus nous a
http://365contes.blogspot.com/

I podeu contactar amb mi a la següent adreça: sibil.ladecumas@gmail.com