Qui és

Un relat de: Magdala
Arribà tard i calçat amb unes botes negres a punt de desfer-se’n, amb la sola foradada i els cordons menuts lligats de la millor manera que podia. La jaqueta, comprada feia més d’una dècada, descordada. Els anys l’havien encongit o la seva panxa s’havia fet més visible i rodona, i els botons no arribaven a passar pel trau. D’aquesta guisa es presentà davant la dona, que esperava amb cara de pocs amics amb un mocador a la mà, eixugant cada cinc segons el seu nas. Portava un refredat d’aquells de nas vermell i ulls plorosos, i això no millorava el seu caràcter, eixut i aspre del mati a la nit.
Va seure a la cadira davant la taula plena de papers i carpetes, i va deixar en un tros lliure els seus, arrugats i amb alguna taca sospitosa que la dona va mirar amb recel. Els papers havien sobreviscut a anys de mudances continues a domicilis provisionals, compartits amb d’altres que es trobaven, com ell, en la mateixa situació. La seva itinerància havia començat una tarda que recordava molt llunyana, en una conversa familiar al seu poble, envoltat d’uns que l’animaven a donar el pas i d’altres, menys decidits, que li treien les ganes. Ni tan sols els va voler escoltar, a aquests últims, la perspectiva de quedar-se allí no era gens atractiva.
La dona deia que no amb el cap només d’agafar-los, avisant-lo, amb el gest, que no hi havia res a fer. No era la primera vegada que es trobaven i ja sabia de quin peu calçava, aquest home. Pretenia que per art de màgia els funcionaris li arreglessin uns tràmits que no havia per on agafar. No havia canviat res, tots els papers estaven caducats de feia temps, havia perdut el seu permís de treball i de residència per no respectar els terminis que assenyalava la burocràcia.
Van ser anys de buscar-se la vida, de treballs en negre quan ell, en els primers temps, ni tan sols sabia el que volia dir aquesta expressió. La legalitat li va durar tant com el treball a l’única empresa que l’havia donat d’alta a la seguretat social. La resta, empresaris aprofitats que compraven cotxes de segona mà als concessionaris d’alta gama, havien pagat les seves hores de feina molt per sota del que estava permès. I la mala vida, el cansament i la desgana l’havien dut a passar les llargues hores de solitud enganxat a la taula d’un bar, on de tant en tant venia tot allò que li passaven per treure’s un sobresou.
Mentre tirava el tercer mocador de paper a la paperera el va mirar amb ulls tristos, si més no això és el a ell li va semblar, i li va repetir el mateix que havia escolat en la seva última visita a les oficines.
-Ja t’ho he dit més d’una vegada, no podem obrir l’expedient si no ens hi portes un contracte de feina. Has de buscar, ja ho saps, a casa no te la portaran.
Va agafar els papers sense cap ordre i els va guardar doblegats a la butxaca, acomiadant-se, com les altres vegades. Al banc de la plaça va seure a esperar no sabia que, potser a que qualsevol li digués que a partir d’aquí tot milloraria. Mentre, mirava volar els coloms de la ciutat on havia pensat ser feliç.

Comentaris

  • Sabates de sola foradada[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-01-2017 | Valoració: 10

    És cert, com dius tu, que és una situació habitual, però fa mal al cor. De vegades em pregunto si hom pot ser feliç en aquest món sabent, com sabem ara per tots els mitjans de comunicació, que hi ha gent que pateix gana, fred, solitud, desarrelament, menyspreu i mil coses més mentre nosaltres estem tranquil·lament sota un sostre, davant d'una taula, amb una dutxa d'aigua calenta i amb una família que ens fa costat i ens estima. És molt dura la situació del món i, de vegades, faig tot el possible per a traure-m'ho del cap, altrament viuríem en un infern.

    Un relat que colpeix i deixa moltes preguntes a l'aire.

  • Habitual[Ofensiu]
    Magdala | 23-01-2017

    Es una situació molt habitual. Ha de ser difícil viure lluny de casa teva i trobar-te un seguit de problemes que ningú no t ajuda a resoldre.

  • Montseblanc | 23-01-2017

    Per desgràcia no expliques pas res de nou... Un món deshumanitzat on primer són els papers que les persones...
    M'han agradat les descripcions que fas dels dos protagonistes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

14 Relats

41 Comentaris

1933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual, amb molta humilitat, torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
Disculpareu de vegades les meves expressions de castellano-parlant en procés d'aprenentatge.

lomomagda@gmail.com