Qui collons us penseu que sou?

En Keith estava assegut a la seva butaca de pell vella i esparracada amb una cama creuada per sobre l'altra, mostrant les seves gastades botes de pell. El seu cap, rapat quasi bé al zero, brillava degut a la fina capa de suor el cobria. Les seves ulleres de sol, quadrades i petites, gairebé no li cobrien els ulls però li donaven una aparença d'assassí a sou immutable. En Keith no feia més de metre setanta, però tots els homenots que poc a poc anaven arribant al soterrani el saludaven amb una lleu reverència i s'asseien com podien al seu voltant. El grup que s'anava reunint no podia ésser més heterogeni: dones, homes, negres, blancs, hispans, asiàtics, indigents, "brokers", etc. Tots ells es quedaven en silenci metre sense fer cap altre gest que un mut salut a alguns dels companys. El soterrani, ubicat a la planta més baixa d'una abandonada fàbrica de ciment, estava il·luminat amb unes petites bombetes alimentades per un generador improvisat. Quan l'últim dels assistents a la peculiar reunió va arribar, va tancar la gruixuda porta del soterrani amb un cop sec.

En Keith, tot seguit, va aixecar-se tot dirigint-se al grup que l'observava pacientment.

-Companys, companyes... -Va iniciar el deu discurs nocturn.

-Veig que entre vosaltres hi ha cares noves, benvinguts i benvingudes sigueu.
Uns possiblement pensareu que això és una reunió bohèmia on un intel·lectual us meravellarà amb la seva oratòria enlluernadora... altres possiblement esteu pensat que segurament us heu ficat en un lloc estrany i que més us valdria no haver vingut a aquest forat envoltats d'estranys i, potser, de delinqüents.
Bé, permeteu-me, si puc, es clar, que alleugi parcialment el vostre neguit dient que ni uns ni altres heu topat amb la veritat absoluta, però sí amb una petita part de veritat; per suposat que la meva oratòria és impecable, però d'intel·lectual no ho sóc gaire, i ningú dels aquí presents és estrany, però de delinqüents n'hi ha uns quants. Tot i això, aquesta no és la qüestió que us ha de preocupar; si heu vingut aquí pel vostre propi peu, és per una raó ben senzilla: voleu sentir alguna cosa diferent, alguna cosa que voleu escoltar però que ningú no us dirà mai en persona per múltiples raons, entre les quals es troben els prejudicis, els tabús i la por al "què diran" o al "què poden pensar de mi"; és un acte instintiu d'autoconservació, no ens enganyem; un acte de protecció automàtic que ens ha inculcat subreptíciament la societat en la que vivim; no ens d'avergonyir-nos-en, ja que no és pas culpa nostra. El que si es culpa nostra és el fet que quan ens ofereixen la possibilitat de veure més enllà, simplement girem el cap per por a perdre allò que ara per ara tenim: les nostres possessions materials, el nostre estatus social, la consideració de les persones que creiem importants per a nosaltres...

Toqueu de peus a terra nois, heu hagut de baixar fins a un soterrani per escoltar unes coses que us podríeu haver dit a vosaltres mateixos, però, es clar, és difícil dir-te la veritat cara a cara és sempre difícil, sobretot quan aquesta no és gaire agradable de sentir, oi?

Així és la veritat, pura i rasa, sense eufemismes morals i socials, companys: no sou qui penseu ser, sou qui voleu que els demés pensin que sou i ho feu de forma totalment voluntària.

Qui collons us penseu que sou? Ara per ara, únicament no sou més que el vostre descapotable BMW, el vostre Rolex, el vostre "brick" de vi barat, les vostres ulleres de sol, el vostre xalet a la platja, el vostre "iPod", el vostre pot de les almoines, el vostre "My Space", la camisa que us heu comprat per caprici en sortir de la feina, l'amant amb qui enganyeu la vostra dona, els amics davant qui fardeu de poder engolir combinats alcohòlic més ràpid que ningú, la carrera universitària que teniu, l'enorme nòmina que cobreu...

Per cert, no, això no és pas el típic discurs progressista en contra del materialisme, no, ni molt menys, això no és una d'aquestes pelis de Hol·lywood que a fi de captivar la crítica pretenen estar vent una crítica de la societat... no, mare meva, ni de broma. De fet, crec que jo seré el primer que en sortir d'aquest soterrani polsós i brut es prengui una refrescant "Coca-cola". El que us vull dir és que sou esclaus uns dels altres, rere les vostres màscares d'autosuficiència s'amaga únicament el desig de satisfer el vostre ego; la necessitat d'ésser algú diferent, millor, respectable, bé, digueu-ne com vulgueu; fins i tot aquells que gaudiu de la soledat i busqueu passar desapercebuts, al cap i a la fi, voleu desmarcar-vos de la resta, ja sigui per despreci cap a ells, pensant que teniu ideals més elevats, o simplement degut a que penseu que les seves vides estan buides... irònicament tan buides com les vostres.

Així que marxeu cap a la vostra casa, cap als vostres apartaments o cap a la vostra pila de cartons on viviu, és igual; feu la vostra vida normalment però en el precís moment en què dubteu, apagueu la vostra zona encefàlica i deixeu metafòricament que el petit múscul que hi ha a la cavitat toràcica sigui el primer en parlar; el resultat potser no serà gens agradable, i, segurament, és possible que penseu que la vostra vida sembla fer-se a miques cada vegada que ho feu, però indubtablement, arribarà el moment en que res més es podrà trencar; no hi haurà lloc per al dubte o el temor , llavors us podreu felicitar a vosaltres mateixos, tot i que ho fareu sense cap ànim d'autosatisfaccció, llavors i només en aquell precís moment, sereu veritable i definitivament lliures.

Hi ha la possibilitat que quan sortiu d'aquí alguns penseu que únicament soc un boig desgraciat, altres, segurament pensareu que soc una ment il·luminada, però la veritat és que totes dues visions de mi seran absolutament equivocades, ja que per saber qui soc realment, només caldrà que en arribar a casa us mireu en qualsevol mirall...


-Les llums del soterrani es van apagar tan bon punt l'últim dels assistents va abandonar el brut recinte. L'últim soroll que es va sentir abans que en Keith tanqués la porta del soterrani, fou el guspirejant espetec de les bombolles de gas d'una llauna de "Coca-cola" en ser oberta.