Qüestions de viatge (II)

CAPÍTOL II. Zarautz o Com mola surfear però mola més jeure i no fer res.

Les festes de Zarautz coincidien amb la meva arribada. Aquest bonic poble costaner es caracteritza per tenir la major densitat de ‘surferos' per litre de txakolí. Normalment, pots distingir dos o tres persones intentant mantenir l'equilibri sobre una taula sortejant onades de no més de mig metre. En canvi, si mires a la sorra, pots contemplar més d'un milió de persones estirades, amb la taula de surf al cantó, esperant a que es faci de nit per anar als bars i discoteques on també intenten mantenir l'equilibri.

Va ser en un d'aquests locals nocturns on vaig conèixer una bonica i simpàtica zarauztarra que, d'aquell dia en endavant, va proporcionar-me vehicle i companyia. Ella va tenir la sort que vaig perdre, a més de la vergonya, la veu. Desprès de dir-nos adéu afònicament, abans de seguir el meu camí, vaig anar a la platja i allí, astorat en contemplar una bellesa eslava, va ser quan em vaig preguntar: com quedaria ma dolça Montse amb un d'aquests vestits de neoprè ajustats al cos?

CAPÍTOL III. Getaria o Menja cocotxes de lluç, gamarús.

Al poble costaner de Getaria se celebrava el 520è aniversari del naixement del seu fill més il·lustre: Juan Sebastián Elcano. No cal dir que em vaig afegir a les festes, totalment col·locat a base de ‘Lizipaina' i ‘Juanolas'. A tocar del port, acaronat per la brisa però a l'ombra, vaig degustar, per aquest ordre: uns pebrots farcits de bacallà (inmensos!) , unes cocotxes de lluç al pil-pil (tremendes!) i unes ‘Tejas de Tolosa' que vindrien a ser uns carquinyolis però en forma de teula. Tot regat amb txakolí abundant i rematat amb patxaran digestiu.

Acabada la funció, la migdiada era obligatòria. La sorra fina de la platja de Getaria va ser l'escollida per acollir el meu apol·lini cos en posició horitzontal. El son profund en el que vaig caure només va ser trencat per la pujada de la marea. Tot el Cantàbric em va passar pel damunt. Vaig quedar xop i va ser llavors, amb tota aquella sorra mullada abraçant-me, que em vaig preguntar: seria capaç ma tendra Montse de menjar-se'm confonent-me amb una croqueta?