Qüestió

Un relat de: Lavínia





Escolta'm
tu que
esbrines
tot allò
incert,
digues-me:

Quina fera
afamada
m'empaita
tothora
i es cruspeix
golafre
tot el que és
dels meus

dies?




Comentaris

  • PER MOLTS ANYS GLÒRIA![Ofensiu]
    iong txon | 21-04-2009

    Es tracta d'un poema visual? …podria ser el pèndol d'un rellotge.

  • la fera golafre[Ofensiu]
    gypsy | 04-01-2007 | Valoració: 10

    és el temps que ens esgarrapa deliris i somnis.
    Poema profund, filosòfic que ens desperta de la letargia estranya, en la que sovint, vivim immersos.

    petons.

    gypsy

  • perdona que no t'hagi contestat abans, he estat sense ordinador[Ofensiu]

    quin poema més original, i que real!

    Se'ns cuspreixen els dies..., que cert!

    ens devoren i no veiem pas ni les dents ni la boca.

    T'agraeixo els teus comentaris bondadosos, plens d'afecte i amistat. Gràcies Lavínia i perdona el retard, sisplau!!!!!!!

  • Pregunta al temps...[Ofensiu]
    Mon Pons | 07-08-2006 | Valoració: 10

    Pegunta retòrica al temps... bellament expressada, Lavínia. Sí, una pregunta transcendental que ens fem sovint. És el joc rítmic que continua en cicles interminables.

    En paraules de Bernard Lovell:

    "Arribem a la gran barrera del pensament, doncs comencem a lluitar amb els conceptes del temps i espai anteriors a la nostra experiència quotidiana. Em sento com si de cop m'hagués endinsat en un gran vaixell de boira, on el món conegut ha desaparegut".

    Felicitats! És un plaer llegir la teva poesia.

    Molts petons!

    Mon

  • Buf, què bo![Ofensiu]
    Arbequina | 26-07-2006 | Valoració: 10

    Boníssim. Quina fera afamada m'empaita tothora i es cuspreix golafre tot el que és dels meus dies? Això em pregunto jo, però mai tan bellament. M'ha encisat la teva poesia.
    Quina fer afamada...? Molt bo. Sí, molt bo.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • La qüestió[Ofensiu]
    roda03 | 31-05-2006 | Valoració: 10

    Hola Lavínia,
    He llegit "Qüestió" i la qüestió és que m'ha agradat moltíssim la seva brevetat tan intensa. No cal que et digui que no tothom és capaç de sintetitzar tant en un poema. Ens hem comentat moltes vegades Lavínia, però cada comentari per a mi té un valor diferent, no és pas númeric, sinó patrimonial. He anat recollint i regalant a través dels comentaris i els versos tot el millor de mi mateix, i això, m'ho heu donat vosaltres. Quantes preguntes ens fem durant el dia? I, sobretot, quantes qüestions mentre aparenment dormim?
    No cal que et digui que l'escriptura és la nostra eina de lluita i de reflexió, però, sobretot, el nostre nexe més preuat que al final sempre esdevé en una gran necessitat, la qual nosaltres anomenem amistat.
    "Dels meus avis,
    he heretat la saviesa
    i dels meus pares
    la paciència.
    I de tots dos,
    els mots dels quals em serveixo,
    per parlar-vos,
    Miquel Martí i Pol.
    Brindo per l'amistat,
    Roda03

  • Poesia d'alt voltatge[Ofensiu]

    Si hagués de definir el poema amb un adjectiu, ara just després d'haver-lo llegit, diria que és absorvent. Has trobat el punt d'atracció del lector en el primer vers i no l'alliberes fins l'interrogant final, fent-lo còmplice de la mateixa qüestió que et planteges...

    Molt interessant.

    Sento comentar-te tant de temps després del comentari que m'has fet a l'Havanera, però he tingut una avaria informàtica que m'ha mantingut semidesconnectat (sempre queda la tele, jejeje) el món durant un parell de setmanes!!

    Una abraçada, Glòria!!

    Vicenç

  • Leela | 28-05-2006 | Valoració: 10

    Enhorabona, Lavínia. M'agrada moltíssim el teu nou poema. Trobo que has copsat amb breus i contundents mots una sensació d'impotència molt gran.


    Diga'm, tu
    a qui
    t'han situat
    tant amunt
    per tancar
    l'embocall de la raó,
    quin dret tens
    per esbotzar la meva porta
    i arrencar-me somnis,
    i dormir-me
    i sarcàstic fer-me creure
    que la vida segueix,
    igual com ho feia abans ?

    Un petó!

    Leela

  • Art eloqüent[Ofensiu]
    Jofre | 28-05-2006 | Valoració: 10

    Després de la intensitat de "Una altra Venus del mirall" persuadeixes i delectes els lectors amb pauses, silencis i moments necessaris. Sí; pot ser una qüestió retòrica perquè en aquest art (el de comunicar-nos), sempre, Glòria, som alumnes de la teva eloqüència. Et llegim.
    Jofre.

  • experimentes...[Ofensiu]
    Capdelin | 16-05-2006 | Valoració: 10

    un nou format poètic, informal, avantguardista, amb espais originals i pauses, trencant la tradicional escenografia dels versos, fent ballar el poema rebel arrastrat per una idea... amb èxit.
    Una abraçada!

Valoració mitja: 10