QUESTIÓ DE VELOCITAT

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Aquest matí tot caminant pel bosc
divagava sobre la faula d'Isop,
aquella de la llebre i la tortuga.

Se’m mesclen les idees entre pas i pas.
Una papallona se’m creua per davant
i em ve al cap el seu nom en anglès.

“Butterfly”. Quina paraula meravellosa;
vol de mantega vol dir. Que delicat!
No és una imatge fràgil i preciosa?

I el seu cicle de vida no es un miracle?
Ou... eruga... capoll... papallona.
I apa! Tornem a començar.

I jo torno a Isop tot pensant:
“Sóc com la llebre corrent a tot drap.
La natura, la tortuga, lenta i constant.”

Potser sembla que l’home pren avantatge,
però al final de la cursa qui reeixirà?

Jo com a esser separat i individual
tinc el meu temps limitat.
Com a espècie... Qui ho sap?
Poblarem algun dia les estrelles?

El que sí és segur, mentre hi hagi planeta,
és que la vida, ni que sigui un bri d’herba,
una petita mosca o un ratolí espavilat
Seguiran donant sentit a aquesta, nostra...
lenta mare Terra.

Comentaris

  • Cadascú copsa la seva[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-06-2014 | Valoració: 10

    Aquesta tarda, caminant amb el meu bastó blanc he donat un copet de res a un avi que caminava davant meu. Ell, empipat, m'ha dit que hauria de córrer menys. Jo vaig a poc a poc, obviament, però és que ell anava a 0,2 per hora! Quina és la l'autèntica velocitat? Cadascú valora la vida des del seu punt de vista, no pas de l'altre. La velocitat de la vida de la papallona es pot comparar a la d'un roure centenari? Amb anys, no. Amb vida, sí. Una abraçada Jordi.

    Aleix

  • més enllà [Ofensiu]
    joandemataro | 21-06-2014 | Valoració: 10

    de la pròpia vida, cap al sentit de la vida ens condueixes amb aquestes reflexions Jordi

    salutacions i bon inici d'estiu ! ;-)

  • Poblarem algun dia les estrelles? [Ofensiu]
    Celia Escribano | 19-06-2014 | Valoració: 10

    M’encanta pensar que algun dia poblem les estrelles.

    Es, potser, part del nostre cicle, de la nostra evolució.

    O es massa romàntic pensar així?

    No ho sé, només sé que m’ha agradat molt aquest poema delicat i preciós.

    Enhorabona Jordi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

145 Relats

244 Comentaris

71714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com