Qüestió de sort ò dissort

Suposo que en alguns aspectes, es podria considerar que en Pol és una persona afortunada. En el mon laboral per exemple, seria l’enveja de molta gent.
Als 14 anys havia començat a treballar d’aprenent en un taller mecànic de la seva població, i 38 anys després, tots ells cotitzats, és el cap de manteniment d’una de les empreses metal•lúrgiques més importants de la comarca.
La seva feina sempre li ha agradat, però d’uns anys ençà no tan com abans. Tota aquesta maquinaria nova que entre a l’empresa, necessita molta més atenció del departament d’informàtica, que no pas dels mecànics!. I això de no entendre els problemes amb els que s’enfronten els seus pacients, i haver de recórrer a d’altres departaments, li provoca una certa angoixa.
Potser és per això, que als darrers anys s’ha permès la llicència de comprar un parell de dècims de la loteria de Nadal que gestiona l’empresa, no n’havia comprat mai, ell no hi creia amb la sort! Ara però, en comprava dos dècims cada any i somniava amb tot allò que faria si l’hi toqués la grossa.
Un any va fantasiejar amb l’idea de canviar de cotxe, un altre amb la necessitat de comprar una casa, un altre...... Però cada any, hi ha hagut en els seus desitjos dues coses que es repeteixen, “deixar de treballar” i “viatjar”. Aquestes son les dues coses que més il•lusió li fan. Deixar de treballar, perquè ja n’està cansat, i cal deixar pas a les noves generacions, diu. I viatjar , perquè degut a les necessitats d’estar disponible que comporta la seva feina, mai ho ha pogut fer.
Poc que s’esperava el dia 7 de gener de 2015, quan anava a la consulta del seu metge de capçalera, per a recollir els resultats de les proves d’oncologia que li havien fet al mes passat a l’Hospital Clínic. Que precisament avui, i no pas el 22 de desembre, faria un pas de gegant en l’assoliment dels seus dos objectius prioritaris.
Les proves son concloents, li va etzibar el seu metge! Vostè no està en condicions de treballar, ara mateix li faig la baixa i no cal que torni a la feina!. Pel que fa al llarg viatge, fa de mal dir, però el meu consell és que vagi fent els preparatius, no crec que sigui gaire més enllà que d’aquí a un parell de mesos,
Per a refer-se del xoc, va fer marrada al cafè que hi ha just al costat de l’ambulatori, i prendre’s un tallat. Sobre el taulell hi havia un diari endarrerit i mig arrugat, obert per una pàgina que li va cridar l’atenció.

http://www.lavanguardia.com/vida/20150102/54422293259/la-suerte-mala-un-factor-con-mucho-peso-a-la-hora-de-desarrollar-cancer.html