Qüestió de sang

Un relat de: M.Victòria Lovaina Ruiz

Sóc de naturalesa influenciable. Per això, quan em van telefonar des del banc de sang i de teixits, en referència a la donació de sang que havia fet feia uns dies, i em van demanar que hi anés l'endemà, vaig pensar que alguna cosa no rutllava. De cop, tot se'm va tornar inestable com si el món flotés a la deriva.
L'endemà, a la Vall d'Hebron, em va rebre una infermera d'aspecte juvenil i rostre pigat davant la qual em vaig sentir insignificant i perdut, com una criatura, i em va fer passar a un despatx. Mentre m'hi esperava, tota la munió de fantasmes em van accelerar el regirament d'estómac que em durava des del dia anterior i unes palpitacions discontínues que m'intimidaven.
El doctor va aparèixer amb el dubte dibuixat al rostre, em va donar la mà i va seure darrera la taula, immensa i amenaçadora. Només se m'acudia preguntar-li quant de temps em quedava de vida. Però no vaig dir res perquè qualsevol data m'hauria semblat un despropòsit. Després d'un breu silenci, que a mi em va semblar etern, el metge va dir la paraula clau: "Blava". Que la meva sang s'havia tornat blava per algun mecanisme que no havien pogut dilucidar, va intentar aclarir. "Ja", vaig exclamar més recuperat interiorment.
-Ara és qüestió de fer tot un seguit de proves, i després ja veurem -va afegir el metge amb certa distància, i finalment es va acomiadar amb celeritat.
Quan vaig sortir de la consulta, vaig mirar la infermera directament als ulls i ella els va abaixar, una mica atordida, mentre em donava el paper on s'indicava la data de les proves. En sortir de l'ascensor, de sobte em va fer nosa tota la gent acumulada, amb aquella olor a perfum de garrafa i aquells crits tan vulgars.
Abans de marxar, vaig aturar-me en el quiosc de l'hospital i vaig agafar totes les revistes del cor, volia saber l'estat de les monarquies europees, de qualsevol podia provenir la meva sang blava.


Comentaris

  • Qüestió d'ingenuïtat[Ofensiu]
    nuriagau | 22-03-2010 | Valoració: 10

    Un relat original, ben narrat, amb un final inesperat, amb un to irònic i humorístic. I jo em pregunto, per què la M. Victòria no ens obsequia amb més relats?

    Va ser un plaer tornar-te a veure a la Calçotada.

    Enhorabona, M Victòria, per la seva lectura a la ràdio!

    Núria

    PS: Tinc seleccionats un quants relats pendents de comentari, aquest era un d'ells. A veure si, mica en mica...

  • Simpàtic relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-08-2009 | Valoració: 9

    Aquest relat està bé, és simpàtic i fa de bon llegir.

    He dubtat entre el 8 i el 9, i he posat el 9.

    Em pregunto de quina monarquia provindrà aquest personatge... espero que no de la espanyola... Això podria donar peu a una continuació del relat.

    Ja ens anirem llegint. Salut i força al canut.

  • Tocs d'ofici[Ofensiu]
    SenyorTu | 05-03-2009

    Si que té tocs de bon ofici, Lovaina, i matisos ben observats i transcrits, però no sé...tinc la sensació que l'últim paràgraf no hi encaixa.

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    Xantalam | 01-03-2009 | Valoració: 10

    De lectura agradable, me l'empassat d'un glop. Un final que et deixa un somriure posadet per una estona. Et felicito!

    Una abraçada,

    Xantalam

    PS Va ser un plaer conèixer-vos a tu a la teva amiga egarenca en la gigacalçotada. Un petó a les dues.

  • Avui és... Qüestió de Festa![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    M'alegra compartir aquest aniversari amb tu!

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • Qüestió de color[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-01-2009

    Em vaig llegir aquest relat teu el dia dels Reis, com un regal especial per a mi mateixa, però diverses interrupcions no em van deixar escriure el comentari corresponent.
    Tot i això, gracies a ell i a tu per la part que et toca, vaig continuar amb el somriure posat a la cara durant una llarga estona! I no només per la coincidència entre la data i la trama!

    Com que més val tard... som-hi!
    He trobat molt bo el gir argumental que li has donat a la història després de la introducció que la presentava dramàtica.
    M'ha semblat un recurs molt encertat començar aquesta segona part fantàstica amb un sol mot que sobta i intriga eficaçment a la lectora quan hi arriba al lacònic comentari del doctor, ja que esperava qualsevol cosa menys allò.
    El canvi que es produeix en la "criatura insignificant i perduda" que de cop i volta sent la nosa que li fa la Humanitat vulgar, resulta genial!
    I el final... contundent!

    T'he d'agrair de nou la bona estona de lectura, ja que he aprofitat aquesta nova visita per fruir del text un altre cop!

    Bé, des que et vaig comentar l'anterior han passat dies i diades especials...
    Han estat Bones les Festes? Això espero!
    Han estat generosos els Reis ( els del pessebre, no els de les revistes, jajaja! )? En això confio!
    Has vist quin fred que fa? Jo sí... Brrr, fins i tot la meva NINA DE NEU tremola, probeta!

    Et desitjo, Maria Victòria, un Any Nou Feliç i inspirat, i t'ofereixo una abraçada calentoneta, per si et ve de gust,... et convé res més?
    Unaquimera

  • Bona lectura...[Ofensiu]
    rnbonet | 31-12-2008

    ...per l'acabament d'any. A més a més, feia temps que no m'hi acostava al teu lèxic depurat, a l'adjectivació somera i encertada, al ritme que acostumes imprimir als relats curts.
    Salut i rebolica! I bons i joiosos 365 dies del '09!!!

  • Feu una 2º Llegida[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 19-12-2008 | Valoració: 10

    Diré la veritat: la llegit per segon cop per xiripa. M'ha caigut a les mans... I al llegir un dels comentaris, que en un primer moment no he entès....
    Sintetizant: mireu els matissos, llegiu-lo a poc a poc........ No, no corris

  • felicitats[Ofensiu]
    pereneri | 18-12-2008 | Valoració: 10

    per l'èxit mediàtic d'aquest relat, que suposo que recrea una de les primeres vivències d'un senyor que va plegar de ser jugador del Barça d'hanbol i va iniciar una nova trajectòria vital ;-)

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de M.Victòria Lovaina Ruiz

M.Victòria Lovaina Ruiz

62 Relats

377 Comentaris

125550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Escric, gaudeixo escrivint, tot i el patiment que de vegades comporta, i m'agrada que em llegeixin. Aquests són alguns dels petits reconeixements a la feina feta:

Any 2005:
Primer premi Districte V amb "Ernesta".
Any 2007:
Segon premi de relats Mercè Rodoreda de Molins de Rei amb "Hivern a Roma".
Any 2008:
Premi Joescric de Novel·la amb Amb ulls de nina
Any 2009:
Primer premi de narrativa breu per a dones a Terrassa amb "Veu de sucre".

Primer premi del Certamen Paraules a Icària, categoria "El Cistell" amb":Dietari de Les Gorges

Opinions sobre el Dietari de Les Gorges

Finalista del premi Víctor Mora de l'Escala amb: "Felipe o la magnitud de la llum".
Any 2011
Primer premi de narrativa d'Alberic amb la novel·la "Coses de la genètica".
Any 2012
Premi Soler i Estruch de narrativa curta amb l'obra "Pell de gat". Editat per Edicions del Bullent l'any 2013.
Any 2015
Premi de narrativa breu policíaca i de misteri Ferran Canyameres amb l'obra "L'home que camina"
Any 2016
Finalista del V premi de novel·la GREGAL amb l'obra: L'esquerda de l'àngel:
Any 2017
Accèssit del premi de novel·la curta LA VERÒNICA CARTONERA amb l'obra: El rellotge de doble esfera

Gràcies per llegir-me!

mlovaina@gmail.com