Qüestió de principis

-Peró em podeu dir per què us esteu TOT el dia així?
-Així com?
-Així, pensant en ell: que si ell ha dit, ha fet, m'ha mirat, ha mirat a... tot el dia esteu així, canvia una miqueta i seràs molt més feliç!
-Mira, si a tu no t'importa res no és culpa meva, deixa'm estar com jo vulgui d'acord?
-Et diria que hi han moltes més coses a part d'ells però no m'escoltaries.
-T'escolto si em dius el que.
-Amigues, família, Pel·lícules de Tim Burton, Música bona, música dolenta, llibres, gelats de la Jijonenca... et serveix?
-Em serviria si a tu et servís...
-Peró què dius? Si t'ho dic es perqué jo hi crec.
-I jo m'ho crec... Evites la música trista, les novel·les sense final feliç, i les parelles enamorades; així doncs, m'ho crec o què faig?
Arribats en aquest punt em vaig haver de plantejar si era veritat tot alló que havia dit, si continuava així amb aquests principis o si hi renunciava perqué de fet, hi havia renunciat feia massa temps, si creia en tot alló només per sobre, si només era la imatge que intentava donar...
-No el puc tenir no? doncs ja està, penso en això per no pensar en ell, i no et nego que si es presentés l'ocasió mai el rebutjaria.