Qüestió de fums

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

Unes de les majors alegries dels pares són els èxits dels fills. Per això aquella parella tornava a la parcel·la ben cofoia, el seu fill havia obtingut la primera plaça de la seva promoció... tot un orgull per a ells!

Tenien els ulls un xic plorosos, la mare no se n’amagava gens; el pare feia el cor fort i malgrat el fum que li havia entrat ben endins i que li coïa força, el seu rostre no reflectia el patiment. L’orgull —sempre l’orgull— no li permetia demostrar cap mena de flaquesa... ni tan sols somreia a pesar de l’alegria que el dominava per dins.

El seu fill, el seu fill Ploma d’Àliga, mercès a la bona nota obtinguda havia quedat designat com a fumografista oficial de la tribu.

———————
Escrit el 05/02/2016. L’he deixat reposar i avui, 15/02/2016 l’he deixat igual.
El mateix 15, la Pilar Campmany i Piqué hi donà una ullada.

Comentaris

  • Satisfacció[Ofensiu]
    Victre | 16-08-2016 | Valoració: 10

    Molt bon relat!
    Si es pot dir amb poques paraules, no en malgastis d'altres.

    I el tema de la satisfacció paternal i de l'acceptació del que fan els fills... Un dels grans temes universals?

    Ens llegim.

  • Molt bo![Ofensiu]

    Concís, breu i encertat. És veritat que aquest noi té molts fums, però sempre serà un orgull per als pares. L'enhorabona.
    Edgar

  • Divertit[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-02-2016

    És un relat divertit, ben estructurat i amb desenllaç que s'intueix que siga una sorpresa, però sense saber de quina sorpresa concreta es tractarà.

    Fa la sensació que els pares estan contents perquè s'obliguen a estar-ho, perquè pensen que és el que toca, tot i que no els satisfaga realment la situació.

  • SORPRENENT![Ofensiu]

    El relat em conduïa a una situació convencional d'uns pares que acompanyen el seu fill a la graduació. I tot d'una, em trobo davant Ploma d'Àliga...Dónes un gir sorprenent a la narració que l'omple de màgia! M'ha encantat! Enhorabona! I moltes gràcies pel comentari al meu relat.

  • Bon micro[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-02-2016

    Doncs, m'agrada molt Joan el teu relat d'aquest mes. És fresc, àgil, divertit i, això sí, una mica fumat.
    Fins al proper relat!

  • Genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-02-2016 | Valoració: 10

    Inesperat, original i molt real en allò que dius que els èxits dels fills són l'orgull dels pares. El títol i el començament feien intuir una altra mena d'orgull, els dels que es creuen superiors perquè tenen o han aconseguit més que els demés. Però, ens has enganyat, ets un punyetero que jugues amb les paraules i amb els lectors.

    Petonets

  • Una fumerada[Ofensiu]
    Materile | 20-02-2016 | Valoració: 10


    Ostres, ostres, ostres!!!! Quin relat més sorprenent, sobretot pel recorregut del fum.

    Ets molt perillós, Joan. Tens unes foguerades d'imaginació que tomben.

    Un relat curt, però fantàstic! M'ha agradat molt. Demà aniré a comprar-me unes ulleres de sol, no sigui que m'arribi una foguerada de les teves, amb força fum.

    Un relat molt bo!!

    Materile

  • Enhorabona![Ofensiu]
    brins | 19-02-2016 | Valoració: 10

    L'editora d'RC ha recomanat molt justificadament aquest relat.´Conté un munt d'originalitat i d'inventiva. Felicitats!

    Pilar

  • A través del fum...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-02-2016

    m'ha semblat llegir una història ben curiosa la d'aquesta família d'indis. Quina colla! Aix, no... Quina tribu! El pare, molt ell, eh? És clar... qüestió de fums!

  • qwark | 17-02-2016

    Espero que a aquests pares no se'ls pugin gaire els fums!

    Bon relat, Joan. Comuniques amb paraules tan bé com ho faria aquest personatge amb fum.

  • Aleix de Ferrater | 17-02-2016 | Valoració: 10

    How! Aquí Ulls de Falcó parlant amb Cabells d'Horta. Un relat ingeniós, divertit, breu. què més es pot demanar en un minut de lectura? D'on punyetes treus la imaginació per escriure que el fum entra als ulls d'un indi emocionat perquè el seu fill és fumògraf i tal? Una abraçada, mestre! How siau!

    Aleix

  • coses de la doble personalitat... ;-)[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 16-02-2016

    i sort que jo he tirat per un altre camí al final del meu relat, però ens hem tornat a creuar inspirant-nos en idees paral·leles, cosa no gaire complicada, amb el tema del fum tots pensem en els indis americans. Tots no, que n'he llegit algun de diferent amb incendi inclòs, si no recordo malament.
    Un relat el teu, senzill i efectiu, felicitats i sort.

    Ferran

  • Ja tens raó[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 16-02-2016

    i sort que jo he tirat per un altre camí al final del meu relat, però ens hem tornat a creuar inspirant-nos en idees paral·leles, cosa no gaire complicada, amb el tema del fum tots pensem en els indis americans. Tots no, que n'he llegit algun de diferent amb incendi inclòs, si no recordo malament.
    Un relat el teu, senzill i efectiu, felicitats i sort.

    Ferran


  • Un deu[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-02-2016 | Valoració: 10

    Puc veure la parella anant cap el poblat tant contents. Quin relat mes bonic. Segur que el noi fera unes senyals de fum molt bones i entenedores
    Salutacions
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

96 Relats

1032 Comentaris

110167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.