Qüestió de fums

Molt bon relat!
Si es pot dir amb poques paraules, no en malgastis d'altres.

I el tema de la satisfacció paternal i de l'acceptació del que fan els fills... Un dels grans temes universals?

Ens llegim.

Concís, breu i encertat. És veritat que aquest noi té molts fums, però sempre serà un orgull per als pares. L'enhorabona.
Edgar

És un relat divertit, ben estructurat i amb desenllaç que s'intueix que siga una sorpresa, però sense saber de quina sorpresa concreta es tractarà.

Fa la sensació que els pares estan contents perquè s'obliguen a estar-ho, perquè pensen que és el que toca, tot i que no els satisfaga realment la situació.

El relat em conduïa a una situació convencional d'uns pares que acompanyen el seu fill a la graduació. I tot d'una, em trobo davant Ploma d'Àliga...Dónes un gir sorprenent a la narració que l'omple de màgia! M'ha encantat! Enhorabona! I moltes gràcies pel comentari al meu relat.

Doncs, m'agrada molt Joan el teu relat d'aquest mes. És fresc, àgil, divertit i, això sí, una mica fumat.
Fins al proper relat!

Inesperat, original i molt real en allò que dius que els èxits dels fills són l'orgull dels pares. El títol i el començament feien intuir una altra mena d'orgull, els dels que es creuen superiors perquè tenen o han aconseguit més que els demés. Però, ens has enganyat, ets un punyetero que jugues amb les paraules i amb els lectors.

Petonets

Ostres, ostres, ostres!!!! Quin relat més sorprenent, sobretot pel recorregut del fum.

Ets molt perillós, Joan. Tens unes foguerades d'imaginació que tomben.

Un relat curt, però fantàstic! M'ha agradat molt. Demà aniré a comprar-me unes ulleres de sol, no sigui que m'arribi una foguerada de les teves, amb força fum.

Un relat molt bo!!

Materile

L'editora d'RC ha recomanat molt justificadament aquest relat.´Conté un munt d'originalitat i d'inventiva. Felicitats!

Pilar

m'ha semblat llegir una història ben curiosa la d'aquesta família d'indis. Quina colla! Aix, no... Quina tribu! El pare, molt ell, eh? És clar... qüestió de fums!

Espero que a aquests pares no se'ls pugin gaire els fums!

Bon relat, Joan. Comuniques amb paraules tan bé com ho faria aquest personatge amb fum.

How! Aquí Ulls de Falcó parlant amb Cabells d'Horta. Un relat ingeniós, divertit, breu. què més es pot demanar en un minut de lectura? D'on punyetes treus la imaginació per escriure que el fum entra als ulls d'un indi emocionat perquè el seu fill és fumògraf i tal? Una abraçada, mestre! How siau!

Aleix

i sort que jo he tirat per un altre camí al final del meu relat, però ens hem tornat a creuar inspirant-nos en idees paral·leles, cosa no gaire complicada, amb el tema del fum tots pensem en els indis americans. Tots no, que n'he llegit algun de diferent amb incendi inclòs, si no recordo malament.
Un relat el teu, senzill i efectiu, felicitats i sort.

Ferran

i sort que jo he tirat per un altre camí al final del meu relat, però ens hem tornat a creuar inspirant-nos en idees paral·leles, cosa no gaire complicada, amb el tema del fum tots pensem en els indis americans. Tots no, que n'he llegit algun de diferent amb incendi inclòs, si no recordo malament.
Un relat el teu, senzill i efectiu, felicitats i sort.

Ferran

Puc veure la parella anant cap el poblat tant contents. Quin relat mes bonic. Segur que el noi fera unes senyals de fum molt bones i entenedores
Salutacions
Montse