Qüestió de coincidència

Els edificis s'aixecaven com estaques de metall brillant enmig del mar de llums travessant la blanca lluna. Però a ell li era igual, una nit més en aquella presó gegant, una nit com un altra, passejant pels carrerons com les ombres dels gats, fumant d'una forma nerviosa impacient amb les mans a la butxaca. Gairebe no es sentien cotxes aquella hora de la nit, algun de casual, ell ni tan sols s'hi fixava, totalment capficat en els seus problemes. Finalment va arribar al moll, el moll era fosc i sempre feia olor a gas-oil o peix, tot depenia de on fossis del moll. Es sentia la remor del mar, que balancejava els vaixells suaument, "com cadàvers flotants" va pensar, el moll era fosc com els carrerons, hi havia poques llums, això sempre li havia agradat poca gent i poca llum. En fi, ell seguia la seva ruta com sempre va perdràs entre els contenidors de metall apilats a les afores dels silenciosos magatzems fins que va topar-se amb el bot de l'Al.

Qui es l'Al? l'Al era el típic home gras que acostuma a fer mala olor, amb una barba mal afaitada, sempre suant amb aquella samarreta sense mànigues. El típic fastigós cabró que no saps com s'ho ha fet per acabar moguent tanta pasta. Ell sabia que aquella merda de bot atrotinat no sortia a pescar des de feia uns cinc anys, com a mínim. -Vaja, si que tardes poc en tornar aparèixer- va dir el gras de l'Al mentre es posava la gorra vermella que tenia - que hi posarem?- va dir tot seguit mentre se li dibuixava un somriure que permetia veure les seves grogues i alguna altra que negres dents. El jove va tirar el cigarret i desprès de deixar anar tot el fum - Al, necessito un favor - l'Al va riure un instant i va respondre just després - mira xaval creus que estaria on estic si anés fent favors a tots els putos yonkis que hem venen a buscar la droga a les cinc de la matinada?! - això el va empipar a més amb el mono que tenia li hagués volgut trencar la cara i fotres pel nas tota la merda que hi hagués en aquell bot, així quan el vinguessin a buscar se'l trobarien mig mort i amb una sobredosis de collons - mira Al, t'aconseguiré els diners, ho saps - va dir calmant-se mentre tornava aixafar el cigarret que havia tirat - o m'aconsegueixes la pasta o ja pots fotre el camp - i va tornar a riure d'aquella manera tan fastigosa. El noi es va encendre un altra cigarret i va fotre el camp sense discutir - tornaré abans de les sis amb els diners-

Mentre tornava a passar entre els contenidors de li va acudir agafar el seu revòlver i atracar un supermercat 24h, d'aquells que hi ha a tota la ciutat. No s'ho va pensar ni dos cops, volia la pasta com fos, a més, no era el primer cop que ho feia, li van venir records de les altres vegades, ningú vol rebre una bala per endur-se la pasta d'un d'aquests coi de supermercats, tampoc son els diners que s'aconsegueixen però donen per uns grams. Va pujar les escales, va obrir la porta, va dirigir-se directa a la cuina, va allargar el braç fins al fons del primer calaix just al costat de la nevera, era les forquilles i altres coberts la va treure l'arma, era poc elegant, bastant vella, però suficient per intimidar. Va aturar-se i es va trincar mitja botella de whisky i una de les seves pastilles o dos "merda m'he trincat la reservam, ara si que no hem queda re" va dir mentre tirava el pot a terra. Va sortir de la cuina i va tancar la porta. En un minut ja tornava a ser el carrer "m'hauria de prendre les coses amb mes calma" va dir mentre s'adonava que li començaven a tremolar les mans i just després va començar a córrer d'una forma bastant estranya i inestable, la pistola que la duia aguantada pels pantalons (i prou) li va caure, encara que per sort se'n va adonar i la poder recollir a temps. Li van venir un par de trets que la gent normal que volgués atracar un supermercat 24h a ma armada potser se li acudiria comprovar; va posar el seguro del revòlver i mirar si tenia bales, "collons, quina sort que tinc" es va dir a ell mateix mentre mirava els reflexes daurats que sortien de la recamara. Va córrer a través de les tombes gegants de formigó, en els foscos carrerons, encara que ja no quedes ningú en els carrers, ell es sentia més segur allà. Es va emportar un par de cubells plens de brossa per endavant, de poc que no va caure mentre els insultava.

Va entrat al supermercat ja amb l'arma en ma i totalment col·locat, va trobar-se un home de mitjana edat que precisament tenia ja la caixa oberta - vinga fill de puta! ja la tens oberta ara donem la pasta que hi guardes - va dir el noi cridant d'una forma molt exagerada, totalment suat i movent-se, l'home es va quedar atònit, i va aixecar immediatament els braços, devia espantar-se de l'inestablitat del que l'apuntava - no disparis, no disparis!- el noi amb els ulls oberts com taronges se'l mirava mentre recuperava l'aire, o sigui que tenia una cara de boig que espantava - cagun! Hi tan que te'l fotre el tret com no em donguis la pasta ARA! - en aquell moment va obrir-se la porta del lavabo del supermercat, era just al costat de la taula de fusta fosca on hi havia la caixa, d'allà en va sortir en Thomas Holder, un oficinista, anava encara amb l'americana i la corbata com si hagues sortit del treball, tot suat tenia tacades les axiles de la camisa blanca i nervios duia també una pistola a la ma i li tremolava tan que semblava que anés col·locat també - aquesta merda de supermercat l'anava a atracar jo! - el noi va apuntar ràpidament al segon atracador, en Thomas, que de fet era el primer, el que passa es que havia entrat per la finestra del lavabo i portava més de mitja hora allà dintre preguntant-se si seria capaç de atracar un supermercat - i tu qui coi ets? - en Thomas semblava estar més pirat que el noi amb l'arma a la ma - creus que em passaràs la ma per la cara? Sempre igual, a tot arreu, sempre igual! Una puta merda! - va cridar en Thomas - hei paio cal… - BANG! Li va volar el cap BANG! BANG! el jove, va caure ferit de mort per les tres bales que li va disparar en Thomas, la sang va començar a brollar dels forats i va anar fent una bassa d'una sang fosca a poc a poc, el vidre de les portes corredores va quedar tot tacat i els trocets del cap del jove escampats per tot el terra i parets. En Thomas es va quedar un instant immobilitzat tremolant, es va girar i va apuntar al noi de la caixa, després d'estar una estona quiets sense dir res, en Thomas va començar a parlar - Ho veus? Que passa? Ho veus? Ningú em tornarà a passar la ma per la cara - s'anava acostant a ell murmurant tota l'estona el mateix, s'ha d'entendre… per primer cop a la seva patètica vida en Thomas Holder sentia que estava dirigint la situació a part que estava com una puta regadera, quan era a un pas de la caixa en Thomas va ser sorprès al veure que als peus del noi hi havia el dependent del supermercat, vestit amb l'uniforme de la cadena de supermercats, estes a terra inconscient amb un bon cop al cap, el descobriment va donar temps al tercer atracador, a disparar a en Thomas amb la pistola que ja s'havia guardat a la jaqueta i marxar amb els diners en ma mentre aquest cridava agonitzant pel tret a l'estómac que l'acabaria matant un par d'hores més tard.