Queca ja somrius?

Un relat de: salvatore vinyatti

Queca ja somrius ?

Després dels darrers plors,
la ceguesa de les tristeses
han desaparegut del teu món ?

El buit que regnava
ple de núvols grisos,
ja no són davant dels teus ulls?

Potser il·lusions noves
somriuen ara als teus llavis ?

Res passa o no passa perquè sí.
Quan els ulls
s'omplen de llàgrimes.

Renaixem per guaitar
el món per aprendre a
somriure'l.

Les fulles cauen
reneixen flors i
les llàgrimes s'obliden.

Perquè la força dels somriures
ajuden a viure
vencent la tristesa.

I potser em pregunto
potser, en tant de temps,
has hagut d'aprendre altre cop
a somriure ?

Queca somriu dona, somriu sempre !





Comentaris

  • Re-naixem [Ofensiu]
    jacobè (Eva AC) | 11-08-2005

    De vegades em de re-aprendre a somriure.
    Amb aquest poema, li has regalat somriures per uns quants dies. I a tots nosaltres també.
    Gràcies per la teva tendresa Salvatore!

  • Ja somric[Ofensiu]
    Queca | 06-08-2005 | Valoració: 10

    De fet, no ho he deixat de fer mai. El somriure forma part de mi mateixa, així com també l'alegria constant que em caracteritza. Les cares llargues només duren un parell o tres de dies, no sóc capaç d'allargar-ho més, perquè sempre trobo quelcom per continuar somrient, i una part fonamental sou vosaltres.
    Gràces per enrecordar-te. I mil i una gràcies també a la Ilargi, que em coneix potser més del que es pensa.
    Us estimo moltíssim.
    Moltes gràcies i mil i un somriures per a vosaltres!!

  • segur que ja somriu![Ofensiu]
    ROSASP | 20-07-2005

    Costa comprendre que cada pas del camí ens ajuda a créixer, sobretot quan porta tristesa i dolor. Però el teu missatge no és un miratge, ni unes dolces paraules d'ànims i consol.
    Tot té un moviment constant, com el propi cicle de la vida i les llàgrimes esdevenen somriures que molts cops encara es saben apreciar com a més dolços i valuosos.

    La sensibilitat que amara els versos
    esdevé una tendra carícia...

    Molts petons!

  • somriures[Ofensiu]
    LLIBERTAT! | 19-07-2005 | Valoració: 8

    Perque la forca dels somriures ,ajuden a viure,vencent la tristesa ....
    Aquesta potser es un de les grans veritats de la vida,

  • Preciós![Ofensiu]
    Ilargi betea | 19-07-2005 | Valoració: 10

    Un poema deliciós per una persona encara més deliciosa! Me n'alegro de veure que li has dedicat uns mots a aquesta escriptora tan jove i tan bona persona.

    I ara, com a comentari personal et diria que em sembla que no ha hagut de tornar a aprendre a somriure perque mai ha perdut aquesta capacitat tan maca.

    Una forta abraçada salvatore!
    encara que ultimament vaig molt atabalada i no tinc gaire temps d'estar a RC no heu deixat de ser la meva familia literària... us estimo molt!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de salvatore vinyatti

salvatore vinyatti

227 Relats

337 Comentaris

302103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Graduat en Arts Aplicades, decorador i dissenyador de mobles,actualment administratiu. Tinc interessos artístics, literaris i socials. Editor de butlletins de varies associacions veïnals, i de dones ( A.Veïns) Animador sociocultural i dirigent veïnal. Tinc interessos poetics i organitzo el Premi Grau Miró de relats hiperbreus a través de la A.Veïns del meu barri. Els meus poemes expressen temes d'amor,defensa de les dones i infància, temes socials, contra la guerra i també relats i poemes erotics.
( tanka/hayku/poema triangular/ etc. La literatura és el meu últim estadi artistic el qual desitjo poder i assolir-lo amb satisfaccions i amb més coneixements culturals per al gaudi de la meva vida personal i artistica.