Queca ja somrius?

De vegades em de re-aprendre a somriure.
Amb aquest poema, li has regalat somriures per uns quants dies. I a tots nosaltres també.
Gràcies per la teva tendresa Salvatore!

De fet, no ho he deixat de fer mai. El somriure forma part de mi mateixa, així com també l'alegria constant que em caracteritza. Les cares llargues només duren un parell o tres de dies, no sóc capaç d'allargar-ho més, perquè sempre trobo quelcom per continuar somrient, i una part fonamental sou vosaltres.
Gràces per enrecordar-te. I mil i una gràcies també a la Ilargi, que em coneix potser més del que es pensa.
Us estimo moltíssim.
Moltes gràcies i mil i un somriures per a vosaltres!!

Costa comprendre que cada pas del camí ens ajuda a créixer, sobretot quan porta tristesa i dolor. Però el teu missatge no és un miratge, ni unes dolces paraules d'ànims i consol.
Tot té un moviment constant, com el propi cicle de la vida i les llàgrimes esdevenen somriures que molts cops encara es saben apreciar com a més dolços i valuosos.

La sensibilitat que amara els versos
esdevé una tendra carícia...

Molts petons!

Perque la forca dels somriures ,ajuden a viure,vencent la tristesa ....
Aquesta potser es un de les grans veritats de la vida,

Un poema deliciós per una persona encara més deliciosa! Me n'alegro de veure que li has dedicat uns mots a aquesta escriptora tan jove i tan bona persona.

I ara, com a comentari personal et diria que em sembla que no ha hagut de tornar a aprendre a somriure perque mai ha perdut aquesta capacitat tan maca.

Una forta abraçada salvatore!
encara que ultimament vaig molt atabalada i no tinc gaire temps d'estar a RC no heu deixat de ser la meva familia literària... us estimo molt!