Què vol dir néixer.

Un relat de: Imma Cauhé

Ja arribava el moment de marxar, ho pressentia, no és que ho desitges, on ara estava era un bon lloc on hi tenia totes les comoditats, no havia de preocupar-me per res, la meva vida era del bo el millor: plàcida, tranquil•la, còmode, en totes les necessitats cobertes.
Sabia que aquell lloc era sols per un temps limitat i on mai més podria tornar i ara m’esperava un món desconegut, un món estrany, un lloc on tot seria diferent, i sentia por, molta por, però no en quedava d’altre, era el meu destí i el destí de tots els éssers vius. Havia acabat el temps de gestació i era hora de començar una nova etapa, una nova vida. Per passar d’un estat a l’altre sols em separava un gran i angoixós moment, un gran esforç per poder travessar aquell túnel que em portava cap a la llum del final.
Va ser de sobte, vaig passar de la fosca a la llum, d’un món conegut a un altre desconegut, immens, diferent... i sense poder-ho evitar va sorgir de la meva gola el primer crit i el primer plor. No sé si era d’alliberament o de terror.
Vaig inhalar aire per primera vegada: quina sensació més estranya!
Ja per sempre més vaig desconnectar-me del que fins ara era el meu món, per començar la vida en un altre que hauria de fer-me meu.
Vaig sentir-me sol, abandonat, desorientat fins que per sort uns braços ferms i càlids amb van apropar a un cos tebi i allí vaig sentir quelcom conegut: el batec d’aquell cor que m’havia acompanyat des del moment de l’engendrament.
Vaig reposar de l’esforç, la por es va esvair, em vaig sentir segur i vaig saber que volia dir néixer, d’ara endavant jo viuria independent.

Comentaris

  • Amb paraules...[Ofensiu]

    Amb paraules senzilles ens expliques el pas, el gran pas que suposo el naixement.
    Dius que pintes i que no ho fas gaire bé —això no ho sé pas, ni he vist les teves obres ni en sabria prou per opinar—; dius que escrius i que tampoc ho fas gaire bé —el cas és similar al de la pintura—. Però, deixant de banda la meva falta de preparació, el que sí puc dir és que la teva escriptura planera, senzilla, entenedora, m’arriba.
    —Joan—

  • Gràcies[Ofensiu]
    celesti1462 | 16-11-2014

    Pel teu comentari. És cert. Són força semblants, els nostres relats. Potser el teu reflecteix més els pensaments i el meu més les sensacions, no ho sé. No és cap idea nova intentar descriure què pot experimentar l'imminent nadó en el moment del naixement. Per sort podem imaginar-ho i mirar d'escriure-ho en primera persona, com si els que hem de néixer fossim nosaltres mateixos. I potser és així, no parem de neixer constantment. Potser el morir no és res més que un altre naixement...nqui ho sap?

  • Independent[Ofensiu]

    Imma, m'agrada el final, després de tot l'esforç i les inseguretats, l'ésser humà és independent. Així hauria de ser sempre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Imma Cauhé

Imma Cauhé

33 Relats

89 Comentaris

14204 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Mestre i Psicòloga.
Sempre havia estat la filla de... la germana de... he hagut de aferrar-me a la meva identitat, construir-me el meu jo.
Sóc diversa, activa i entusiasta. Sé que no pinto massa bé, que no escric massa bé, però he decidit que aquesta sóc jo i m'agrada que ho sàpiga la gent que vulgui coneixem.
M'agrada viatjar, llegir, escriure, pintar, estar i xerrar amb els amics, i fins i tot tenir un hort, i la informàtica, aquí alguns dels meus blogs.

http://imma-concepcion.blogspot.com.es/ varis
http://immacauhe1.blogspot.com.es/ pensaments i vivències
http://imma-cauhe.blogspot.com.es/ hort