Cercador

Llista categories

Que trista em sembla aquesta nit callada...

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

Que trista em sembla aquesta nit callada,
l'estretor d'aquesta cambra feixuga,
I les hores lentes que m'acusen
de bells somnis i falses esperances.

Que trist em sembla aquest adéu mig dit,
els mots trencats amb què ja t'acomiades,
i els silencis meus amb què ara et reprovo
i alhora et dic que tanmateix t'estimo.

Que trist em sembla aquest record de tu
que noto encara viu entre els meus dits,
aquest record als llavis ben present
que em crema pel seu gust de despedida.

Que trist que m'és de pensar el meu futur
sense que et pugui dibuixar prop meu,
sense els teus ulls brillants, curulls de tarda,
on perdre'm a recer d'un vent suau.

Que trista que és, Déu meu, la nit callada,
quan ja no hi ets, i tornen velles pors:
la solitud, l'enyor i la recança
de bells somnis i falses esperances.

Comentaris

Afegir comentari

Que bo que em sembla aquest preciós poema...[Ofensiu]
Marc Freixas | 06-05-2005 | Valoració: 10
Això és un deu, i comque és un deu i fa un petit temps que no en posava, doncs te'l dono per tu,
que ja tocava de llegir-te...

i la meva sorpresa ha sigut agradablement satisfactòria.

No t'havia llegit mai, i penso que tens un talent prou elevat com per llegir-te diàriament, si més no sempre que tingui temps ho faré.

UNA ABRAÇADA COMPANY!!!

Per cert, Pain Of Salvation són un molt bon grup de metal progressiu.

Si saps alguna cosa d'allò que vaig dir al forum, fes-m'ho saber...

que corri la veu!!!!!!!!
Bones!![Ofensiu]
Gorwilya | 19-04-2005 | Valoració: 9
Com et vaig dir aquí em tens llegint les teves poesies... ;) N'he triat una a l'atzar i per casualitat ha estat aquesta... :P M'ha agradat molt! Encara que sigui trista és preciosa! :)
Continuaré llegint més poesies teves, i ja t'aniré deixant els comentaris. Està bé el teu estil... :P

Ah, gràcies per comentar un dels meus relats... Em va fer gràcia allò del sermó... xD Però és la veritat, sinó mira la primera poesia que vaig penjar... xD

Una abraçada i petons!

Gorwilya
Esperar[Ofensiu]
Tona | 26-11-2004 | Valoració: 9
Les esparances mai són falses, simplement esperances! I quan es tracta d'amor, relament, no s'han de perdre mai, perquè la vida dóna tantes voltes... qui sap què ens preparà el destí.

M'ha encantat aquest poema, m'ha arribat molt endins. És trist, però real, amb molt de sentiment entre línies.

Un petó i una abraçada!
Keep on dreamin'

(i visca els Països Catalans! ;) )
Trist però preciós![Ofensiu]
Ilargi betea | 28-08-2004 | Valoració: 9
Felicitats, aquest poema és d'aquells que transmeten tot allò que el poeta porta a dins.
L'he vist al relats a l'atzar i m'ha encantat.
Llegiré més coses teves ara, espero que siguin tan bones com aquesta poesia.
Una abraçada i molta màgia des del bosc de les fades!
Ja ho saps[Ofensiu]
oreneta | 29-07-2004 | Valoració: 8
Suposo que ja saps que aquest poema m'encanta, de fet, és el que més m'agrada dels teus, encara que tu diguis que no és dels millors.
Tot i que és trist, segueix sent maco ^^. Una abraçada.
Endecassílab[Ofensiu]
T. Cargol | 01-05-2004 | Valoració: 7
Que musicals us queden aquests versos que heu fet!

Valoració mitja: 8.71

l´Autor

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits

Biografia:

Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.

Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >