Que tinguem sort

Un relat de: laieta

Entro al concert convençuda de que passaré una molt bona estona. Ma mare, mentre fèiem la cerveseta abans d'entrar, ja m'ha avisat de que plorarem. Impossible, les llàgrimes sempre són difícils d'aparèixer, encara que les busqui. No estem sentades juntes, ella està amb les seves amigues i jo vuit files enrere, així que prenc posició i parlo amb la senyora gran que tinc al costat. Sempre he de parlar amb tothom? No sé com m'ho faig però em dóna la mà tot el concert. Al principi em fa nosa, molta nosa, ja saps lo poc que m'agrada el contacte, però arriba un moment que m'aferro a aquella mà com un nàufrag, la meva salvació és una senyora que es diu maria i té 80 anys... com és que quan ploro sempre em ve de cop? Les llàgrimes apareixen d'un punt molt endins, un punt on no hi vaig mai a fer turisme, per por del que m'hi puc trobar, però hi ha situacions i cançons que fan obrir el pany de cop i deixen sortir tot el que hi ha amagat i mig oblidat. El Lluís Llach ens demana que l'acompanyem en la cançó que tinguem sort, tothom de peu i cantant fluixet. Sempre he dit que aquesta cançó no m'agradava gens. Però recordes tu perquè l'odiava tant? Jo fins divendres a la nit ho havia oblidat. Doncs perquè la primera persona que vaig estimar amb totes les meves forces, aquell primer amor de l'adolescència me la va cantar a cau d'orella. Si em dius adéu vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. I que trobis tot el que et va mancar amb mi. Això em va cantar, però amb la diferència que era ell qui em deia adéu. Va ser com tornar a viure-ho, jo molt enfadada perquè l'havia cagat fins al fons, per fer-me la dura el vaig perdre per sempre, per ser freda com el gel quan havia de dir el què sentia... i no estava enfadada sinó que vaig pensar en ell i em preguntava si havia trobat el que li mancava amb mi. I desitjava amb totes les meves forces que fos així. Aviat farà deu anys que un noi de 26 anys em va portar a veure un concert del Lluís Llach a Altafulla, a tots dos ens agradava molt, era la revetlla de la diada. Jo veremava a l'Argilaga i ell em va venir a buscar de sorpresa, corrents una dutxa i a fer un entrepà ràpid. No érem mes de dos-centes persones al recital, moltes cadires buides, nosaltres dos asseguts al final de tot fent una cervesa rera l'altra. Rèiem, parlàvem, cantàvem, bevíem, li agafava la mà... després més cerveses fins que ens van tancar totes les terrasses d'Altafulla, les terrasses de les bruixes segons les llegendes. Després cames amunt cap a una teulada. Abans d'obrir la porta em va empotrar a la paret i em va fer un petó d'aquells que no s'obliden mai per molt que s'intenti, ell portava les regnes, era la seva nina i em va ensenyar els plaers del cos i del sexe, va fer de mi el que va voler perquè jo no estava al seu costat, volava per sobre les teulades i me n'anava lluny. De tan en tant em feia retornar amb paraules a cau d'orella, somriures còmplices. Ens pensàvem que viuríem mil nits com aquella... tot això em ve a la ment mentre el Lluís Llach d'ara, el que està a punt de fer 60 anys i diu que es retira, canta que tinguem sort. Llàgrimes calentes fins al coll, no les freno, no les eixugo, les deixo caure, el pit em fa mal, d'on ve tanta tristesa? Tothom plora emocionat, és que cadascú té un petit secret al cor com el meu? Un parell de cançons més i després l'estacada final, aquella que ja et mata del tot i no hi ha manera de ressuscitar, fa deu anys un concert va començar amb una veu sola, sense guitarra ni piano: potser em deixin les paraules o potser em deixeu vosaltres... presentava el CD "Nu". Allí també hi surt una cançó que vaig escriure una vegada en una taula d'Alemania. El CD que em va comprar i em va dedicar, recordo els versos de memòria tot i que no els havia repetit mai més... si, jo vaig anar a l'últim recital del Lluís Llach i hi vaig anar sola, més sola que mai. M'ho hagués cregut això als 18 anys? Que m'agafaria la mà una tal senyora maria i que d'ella seria l'únic petonet de la nit? Sabia als 18 anys que no aniria mai més a un concert amb el Ferran? Que no hi hauria ningú que em comprés les entrades d'amagat i m'hi portes amb els ulls embenats?


Comentaris

  • Jo també hi era![Ofensiu]
    Nubada | 27-05-2007

    Jo també hi era, aquell divendres a Verges...
    M'ha agradat molt llegir un relat sobre en Lluís Llach, i sobre aquell concert.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    cricri | 11-05-2007

    Ja sabia que m'agradaria abans de llegir-lo... els teus relats sempre m'agraden.
    Però aquest m'ha sorprés força, et felicito.

    un Petó molt gros

  • Desprès de llegir[Ofensiu]
    Angel Negre | 18-04-2007 | Valoració: 10

    tots els teus relats només puc obsequiar-te amb aquesta lletra
    Per cert m'han agradat tots molt, un gran descobriment per mi.
    Felicitats

    gege




    QUE TINGUEM SORT
    Si em dius adéu,
    vull que el dia sigui net i clar,
    que cap ocell
    trenqui l'harmonia del seu cant.

    Que tinguis sort
    i que trobis el que t'ha mancat
    en mi.

    Si em dius "et vull",
    que el sol faci el dia molt més llarg,
    i així, robar
    temps al temps d'un rellotge aturat.

    Que tinguem sort,
    que trobem tot el que ens va mancar
    ahir.

    I així pren tot el fruit que et pugui donar
    el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
    Què demà mancarà el fruit de cada pas;
    per això, malgrat la boira, cal caminar.

    Si véns amb mi,
    no demanis un camí planer,
    ni estels d'argent,
    ni un demà ple de promeses, sols
    un poc de sort,
    i que la vida ens doni un camí
    ben llarg.

  • I que la vida ens doni un camí, ben llarg.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 29-03-2007

    Totes aquelles descripcions que fan referència als concerts de Lluís Llach sempre m'arriben al cor; i tal com expliques, les seves cançons ens porten a moments de la nostra vida, bons o dolents, però segurament intensos. En el meu cas, als millors records.
    No hi ha res millor per a mi que una cançó de Lluís Llach per a trobar la inspiració per escriure en els moments en què no la trobo.
    Felicitats pel relat.

  • laieta[Ofensiu]
    Nina Abril | 29-03-2007

    Caram... si que te'n recordes del que et vaig dir! Jejejeje. Jo també m'enrecordo de tu. Però segueixo igual, encara no sabria dir-te si ets home o dona... Em despistes, aaiixxx... sobretot en aquest relat. Però t'ho vaig dir llavors i t'ho dic ara, això no és cap defecte, al contrari, eh?

    Molts petons guapa/po.


    Nina Abril


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: