QUÈ TENDRAN ALGUN VALOR AQUESTS QUADRES?

Un relat de: Biel Kramt
El senyor Muntanyola me va demanar l’habitació número 36 o “en cas de no poder ser, una habitació amb vistes al jardí, però faci tot el que sigui possible perquè sigui la 36” i me va deixar dos bitllets de 50 euros en el palmell de la mà. 50 euros! A mi me sonava molt aquest home, amb la cara tan proporcionada, un pèl efeminada. El senyor Muntanyola me va dir que l’habitació tenia un significat especial per a ell i que justament avui volia celebrar que la dona tornava de viatge, precisament a l’habitació 36, “vostè ja m’entén…” Després d’aquestes paraules el vaig recordar de seguida, era un home atent amb mi, i generós. En els hotels si una cosa sabem apreciar és la generositat. Vaja si el recordava, hauria vengut cinc o sis vegades abans.
L’habitació donava al jardí, s’havia construïda aprofitant l’estructura d’un vell pont sobre el riu, així que dues terceres parts de l’habitació estaven resguardades de la vista des del jardí. Encara que a priori podia semblar un lloc idíl·lic, era poc demanada pels clients habituals ja que el bram del riu es filtrava per les finestres i era prou molest. El senyor Muntanyola es va atansar a mi i me va dir molt discretament que havia acordat amb l’agència que la seva parella arribaria a les 20:00 hores i així ella tendria temps suficient per a arreglar-se pel sopar. “La puta es fa dir Sheila, és una artista! Si l’acompanya a l’habitació li ho agrairé”.
L’endemà em va estranyar de no veure ni el senyor Muntanyola ni na Sheila a l’hora de berenar, ni tampoc més tard. El senyor Muntanyola se solia acomiadar “amablement”. Vaig pujar a l’habitació quan faltaven cinc minuts per a les dotze, abans que les netejadores hi entrassin. Les parets estaven buides. Vaig cercar els quadres arreu abans d’informar la direcció de l’hotel.
- Què tendran algun valor aquests quadres?
L’endemà, dins el traster, quan vaig anar a cercar més quadres per a reposar els que havien desaparegut, vaig sentir uns gemecs: el Senyor Muntanyola emmordassat, nu, amb els ulls tapats, amb uns grillons als canells i uns altres als turmells. I amb una nota signada: “Gràcies per la informació, la Teva Estimada Dona.”

Comentaris

  • caram[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-11-2015 | Valoració: 10

    Algun valor devien tenir
    Ens llegim
    Montse

  • Poca sorpresa[Ofensiu]
    aleshores | 24-11-2015

    la de la dona, doncs, que ja devia estar sobre avís de les dères del marit Sr. Muntanyola. Però aquests contrastos entre la veritat i l'aparença són ben reals, encara que no els podem jutjar del tot per manca de dades i biografia dels protagonistes.
    Moltes gràcies pel comentari: el motiu del poema me'l va inspirar una mare (d'algun país de religió musulmana) consolant al seu fill, o net, no ho sé que es removia nerviós al seu cotxet.

l´Autor

Foto de perfil de Biel Kramt

Biel Kramt

31 Relats

50 Comentaris

19627 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
M’agrada escriure relats curts i compartir-los.
No m’agrada puntuar en el meu temps d’oci, així que només faig comentaris, o un m’agrada.
Ens llegim entre línies!
M’agrada pensar en menjars boníssims que no sacien -crec que Paulov feia besties d’aquestes-.
M’agrada cavalcar dins una gerra de cervesa a punt de vessar.
I córrer per poder beure cerveses.
I ja està...