Que sigui només un malson...

Desperta't! Ha estat tot un somni! oi? Vols despertar-te i veure que tot és mentida, res d'això ha passat, va ser tot una il·lusió, tot tornarà a ser bonic...Que desaparegui la constant angoixa, el dolor, el mal de cap constant, aquella mà que tens dins el pit, que t'està agafant els pulmons, notes com fa que les respiracions siguin més curtes i els batecs del cor més febles. Però tranquil... Res del que estas patint és cert... és tot irreal, et despertaràs sense la mà opressora, tornaràn a ser vius els éssers que estimes, tornaràs a tenir la gent que vas perdre al teu costat, tot serà...preciós, fantàstic. Desperta't! Tot això ha de tornar! Aquesta foscor del teu voltant desapareixerà... no coneixeràs el gust de les llàgrimes, aquestes llàgrimes que rocen els teus llavis cada dia en aquest malson...Enrera!

Tornar enrera... Que no succeeixi res del que ja ha succeït, el que ara és impossible canviar, ho vols canviar, perquè vols sortir d'aquest malson, aquesta por, aquest temor. Expulsar l'ombra que s'estira amb tu al llit cada nit, i t'arranca cruelment del més profund del pit un plor inhumà, un plor infrenable que no et deixarà dormir. I llavors et lleves, cada matí només per maleïr-lo, perquè no has despertat del malson, vols sortir d'aqui! Prou... prou...ja n'he tingut prou...Però no puc sortir del remolí fosc on es va perdre el meu somriure i encara no l'he retrobat. Fuig d'aquesta percepció! No acceptis aquest món! Però no canviaràs el passat...que és qui t'encadena així. Estàs perdut en aquest pou on convius amb la mà que t'estrangula el cor, l'ombra que t'arranca un plor, el paraigues de plom que et priva la llum, i el teu propi malson, que no et deixa viure.