Cercador
Que s'estovin les PedReS !!!
Un relat de: joandemataro- Compartir:
De les més fosques fondalades
De la desconeixença …
Vinc de la fredor de les cavernes
On he vagat sense rumb
Sol amb les meves pors
Allà he plorat, per dins,
Com les coves immenses
Buiden el plor
Allà m’he foradat la pell
Amb les pròpies urpes
I he vist la mort reflexada als bassals
Oferint-me grans menges.
Vinc del no-res tenebrós
Debilitat per l’angoixa
Però sóc aquí, ho veieu ?
Sóc aquí perquè he lluitat
Sense forces
I li he escopit a la cara a la compassió
Sóc aquí perquè vaig sentir veus fora
I vaig voler creure en elles
Sóc aquí indefens de nou
Temorenc de tornar a trepitjar els llots
De creure només els meus ulls
D’embogir amb la veu incansable
Dels meus pensaments
Vinc de les entranyes
I sóc aquí
Per alliberar aquests versos.
Que ens facin companyia
Mentre s’estoven les pedres…
Comentaris
-
Alliberar[Ofensiu]Joan G. Pons | 07-11-2013 | Valoració: 10
El teu relat em punxa a valorar la força que tenim en ALLIBERAR, com tu molt bé perfiles. Felicitats !!!
-
Molt ferm![Ofensiu]Mercè Bellfort | 06-11-2013
D'això es tracta: de ser aquí, de donar la cara i de la ferma voluntat d'avançar malgrat les debilitats i les dificultats.
Un poema amb molta força que m'ha agradat. Gràcies pel teu comentari, feia temps que no publicava i em torno a retrobar, de mica en mica, amb vosaltres i els vostres esplèndids mots.
Una abraçada, Joan! -
Basarda em fan aquests versos...[Ofensiu]Annalls | 05-11-2013
... venen d'una nit sense estrelles, de les més fondes catacumbes de l'anima o de la ment, que potser no son diferents. I que no et puguis fiar dels teus ulls... `pot ser per més d'un motiu . Sigui el que sigui confio que el sol t'escalfi per molt temps, si es que ens parles de tu.
Anna
