que quedi clar que no t'estimo

Quan rumio si t'estimo o no, és quan més segura estic que no t'estimo, és trist caure en aquesta evidencia, creu-me molts cops li faig el salt a aquesta afirmació i m'imagino que t'estimo, així ho he fet fins ara, i sóc tant cobrada que no sé dir-te que no. Potser és la por, deu ser, és la meva aliada, la molt poca-solta sempre em persegueix i no em deixa viure amb pau, si sabessis l'encanteria per fer-la desaparéixer potser aleshores et començaria a estimar, què et sembla?
Ahir quan em deies que m'estimaves i que volies casar-te amb mi, jo et vaig contestar que era el més gran de tots els desigs que havia tingut mai, i realment pensava que d'aquesta no en sortiria mai, i ara ja tenim data, lloc, i hipoteca, d'aquí dos dies tindrem fills, uns fills no desitjats per mi, però tu seràs tant feliç i jo seré tant infeliç que tothom es pensarà que som la parella perfecta, i per les nit jo somiaré amb els ulls oberts i pensaré que estic enamorada bojament d'algú que desconec però t'asseguro que no ets tu, i mentre faci l'amor amb tu, crearé una comèdia bodevilesca, i imaginaré que a l'habitació del costat on dormen els nens i ha amagat a dins l'armari un escriptor francès que busca en mi la inspiració que la seva dona no li sap donar.
I quan ens fem grans, vells, i els nostres fills ja hagin crescut anirem a celebrar les noces d'or a l'estranger i allà a Venècia, i mentre tu em miris jo pensaré que un pintor em persegueix per retratar-me nua, perquè diu que en la meva vellesa hi ha bellesa.
I aleshores moriré, ja de vella, entre els teus braços mentre jo imaginava que un domador de circ m'havia triat per acompanyar-lo de gira als països asiàtics i que enmig de l'espectacle dels lleons ens foníem en el més gran dels petons.