QUE PER MOLTS ANYS PUGUEM DIR M’AGRADES I T’ESTIMO!

Un relat de: Marina Terra Èol
QUE PER MOLTS ANYS PUGUEM DIR M’AGRADES I T’ESTIMO

Que per molts anys
ens donem la mà
i fem camí plegats.

Que per molts anys
compartim il•lusions
i ens desitgem el millor.

Que per molts anys
ens puguem consolar
i transmetre’ns serenor.

Que per molts anys
tinguem moments màgics
i sentim el nostre vincle etern.

Que per molts anys
aprenguem l’un de l’altre
i siguem millors persones.

Que per molts anys
tinguem ganes de treballar-nos
i fer nos convivència planera.

Que per molts anys
ens escoltem
i valorem.

Que per molts anys
vulguem conciliar
i dialogar.

Que per molts anys
mirem la lluna
i ballem enamorats.

Que per molts anys
ens sorprenguem
i busquem complicitat.

Que per molts anys
ordim bromes
i riguem divertits.

Que per molts anys
descobrim noves contrades
i fem nous amics.

Que per molts anys
ens regalem somriures
i mirades dolces.

Que per molts anys
les carícies ens esborronin
i els petons tinguin gust a mel.

Que per molts anys
ens diguem bon dia
i bona nit.


QUE PER MOLT ANYS,
LES PORTES DELS NOSTRE JO ESTIGUIN OBERTES.
I LES NOSTRES MIRADES ES TROBIN!

QUE PER MOLTS ANYS,
ELS BATECS DELS NOSTRES CORS SONIN AMB FORÇA
I ELS NOSTRES SOMRIURES S’ENCOMANIN ALEGRIA!

QUE PER MOLTS ANYS,
ENS MIREM AMB DESIG
FEM L’AMOR AMB PASSIÓ
I ENS ABRACEM AMB AMOR!

QUE PER MOLTS ANYS DESCOBRIM ESSÈNCIES!

QUE PER MOLTS ANYS TOT
I DE TOT COR!

Comentaris

  • Si Mena Guiga, depèn[Ofensiu]
    Marina Terra Èol | 07-09-2018

    I per mi depèn bàsicament d'una actitud i del què s’espera d’un mateix i dels altres. D’allò que un desitja donar i donar-se a si mateix a l’hora que desitja i/o és capaç de rebre. L'actitud depèn del què esperem d'un compartir, i una parella duracèlic autèntica, com tu dius, penso que és possible i neix, quan els dos tenen o es treballen per aconseguir l’actitud de construir; (del tot d’acord amb tu).
    .
    I aquí m’agradaria dir (des del meu parer) quin mal han fet alguns llibres d’autoajuda.... ”no esperis res de ningú ni de la vida.....simplement agraeix i valora el què t’arribi”....quina excusa més bona per algunes persones per no emocionar-se ni deixar que els altres s’emocionin; per no prendre compromisos i preservar els daltabaixos que pateixen els cors a l’escoltar un NO no esperat.
    Amb valentia tot pren un sentit.......això ho he viscut i preguntar i esperar i emocionar-se amb valentia implica tenia valentia per escoltar les respostes. Ens hem d’entrenar a escoltar NOS, acceptar-los i respectar-los i no prendre’n-s’ho com una cosa personal....i també hem de poder acceptar que escoltar molts NOS, no suma, i si no suma, quasi segur que resta......i si sentim que resta, segur que esgota, i si esgota hem de saber dir adéu, bon vent i barca nova.

    I bé, tornant al "poema" el vaig escriure ja fa uns anys i ja tinc forces vivències i una certa edat ( l’edat d’anar amb el cul pelat). Les relacions humanes, ja siguin a nivell de parella, a nivell de família, a nivell de feina o a nivell d'amistat, etc,. no són fàcils, però tampoc haurien de ser tan complicades com les fem. Però és clar, som tan únics cadascun de nosaltres, i passem per tantes fases, i passen tantes coses al nostre voltant i a tots nivells, i mai ens acabem de conèixer i........

    Tot i els desencisos, jo no ho puc evitar, a mi em neix de voler compartir d'aquesta manera, sobretot quan estic en parella.....he intentat de canviar-ho, no escoltar el què vertaderament se que desitjo de tot cor... però és massa cansat i destructiu anar contra el què un sent o li neix per naturalesa i tarannà . Encara que em senti una” rari avis” a vegades o hagi tingut unes bones patacades, m’he d'acceptar,ho repeteixo, no ho puc evitar, a mi em surt de voler compartir d’aquesta manera.

    Algunes persones em titllen d'il•lusa...o d'emocionada...fins i tot , tinc algú que em diu "la happy flowers sense remei....Doncs que per molts anys sigui així.....que per molts anys em neixi de projectar un compartir que ens motivi a esforçar-nos a construir i enriquir . Si no, no hi trobo cap mena de sentit. No trobo sentit que hi hagi un temps un espai i un esforç compartit que regui les llavors internes del destruir.

    Abans tenia penjat un text: "L'altra part de mi / Que d’una plenitud individual en neixi una plenitud de parella". També l’hagués pogut titular: “l’èxit” d’una relació o una parella no és res més que un saber gaudir i compartir els “èxits” individuals.
    I per cert, IUPS: “Mar, terra i aire, que el foc de l'escalfor de l'alegria t'abraci i que l'èter, el poder dels pensaments, sigui lluminós.”........sona a encanteri...GLUPS!

  • Depèn[Ofensiu]
    Mena Guiga | 05-09-2018

    Avui en dia, tot això que els versos exalten, al món de les parelles, sí, s'ha anat 'coneixent' perquè estem en temps de 'creixments personals', teràpies, el poder de les emocions, etc. I alhora hi ha aquell 'no durar' que tant s'estila. La gent no aguanta. Potser passen, sí, per aquestes meravelloses promeses i vivences i...van i un dia ja no estan junts. Perquè, també, i no ens enganyem, és fruit 'de la moda' de la nostra època, en el tema amor i compromís, amor i durada. Fa mal i és així.
    Deu esgotar haver de passar per un tornar a dir i sentir i voler tot això, quan hi ha desencisos o cansaments o mil coses vitals.
    Aquests mots els deies el 2012...si encara els pots dir: enhorabona.
    Perquè les parelles duracèliques autèntiques de no durar per durar o per pors o dependències...que escalen i caminen un al costat de l'altra en el dia a dia de la vida...ha de ser molt gratificant. I això no només depèn d'un, que digui i exclami, és una construcció conjunta.

    Mar, terra i aire, que el foc de l'escalfor de l'alegria t'abraci i que l'èter, el poder dels pensaments, sigui lluminós.

  • Les portes obertes del nostre "jo"[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-09-2012 | Valoració: 10

    Tan de bo sigui per molts anys. Tan de bo les portes del vostre "jo" no es tanquin mai i siguin obertes per tothom: familiars, amics, desconeguts..
    Que la felicitat sigui tan dolça que us faci oblidar les disavinences, les raons, els mals moments. Que només compti allò que us ha unit per molts anys.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marina Terra Èol

Marina Terra Èol

12 Relats

33 Comentaris

8716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
“En el què pensis et convertiràs".
Swami Sivananda

“No es pot ensenyar res a un home, només se’l pot ajudar a descobrir en el seu interior”.
Galileo Galilei

"Els murs i són per algun motiu. No hi són per mantenir-nos fora d'algun lloc. Hi són per recordar-nos amb quina intensitat volem les coses."
Randy Pausch

"Quan la ment és estable, la consciència llueix com els raigs del sol."
“Los assanes ajudaran a transformar a un individu, portant-lo des de la consciencia del cos cap a la consciencia de l’ànima.”
“Fora que la gent, aprengui a distingir entre l’ essencial i no essencial, la pau sempre els eludirà”.
“La salut és el delicat balanç entre harmonia del cos, ment i esperit”.
"Si tot el món practiqués ioga, les farmàcies haurien de tancar."
BKS Iyengar.

"No es pot conèixer sense estimar".
"El coneixement sense amor és ciència, és càlcul".
"L’amor sense coneixement és sentimentalisme".
"La intuïció és el coneixement amb amor".
Ramon Pàniquer

PER SORT, QUINS GRANS SAVIS TOTS PLEGATS (i els que em deixo, és clar).