Què penses?

Quan sabem realment que el què pensem que volem ho volem de veritat? Com sabem que no sols és un simple capritx i ho desitgem a tota costa? Com sabem que el nostre pensament és correcta? Hi ha un motiu perquè pensem o simplement és una funció més del nostre cervell? Realment ens funciona el nostre cervell o ens han ensenyat que fa tot això i tenim una idea equivocada del seu funcionament?
Ens fem moltes preguntes que no tenen resposta, o que fins aleshores no l'hem obtinguda. Però totes aquestes qüestions tenen resposta? Per què de vegades per respondre una pregunta en fem servir una altra, fins i tot, a vegades més complicada que l'anterior?
Ens diuen que pensar és bo perquè exercitem el cervell, però, i si es dolent pensar tant? No us ho han dit mai?
Doncs a mi sí, i jo mateixa m'ho dic moltes vegades.
Pensar tant... és dolent.

Nosaltres som capaços de sentir molts sentiments alhora. La majoria d'aquests són indescriptibles, cap ciència ha pogut extreure'n un significat exacta. Però a cas tenim una definició per explicar a un nen petit, o a nosaltres mateixos, què són els sentiments?
Què és la felicitat? I la tristesa? I l'odi, i la rancúnia, i la melancolia, i la por, i l'amor?
Què són totes aquestes paraules? Per què reben aquest nom i no un altre? Hi ha algú que ens ho pugui confirmar del cert?
I no només paraules, sinó que també tenim molts fets per descobrir.
Per què riem quan una cosa ens fa gràcia o ens fa sentir feliços? O, per què plorem quan estem tristos, o veiem una pel·lícula amb un final trist? Per què el nostre cos respon d'aquesta manera davant d'uns estímuls tant freqüents i quotidians i a la vegada misteriosos?

Diuen que les persones som els únics animals que podem pensar i raonar, però, per molt llestos que ens creiem, ni la meitat de sensacions, emocions i sentiments que se'ns passen en un sol minut pel nostre cos i la nostra ment som capaços d'explicar què són i per què els sentim en aquell precís instant.
Ens creiem superficials a la resta d'éssers vius pel simple fet de pensar, però hem de tenir present que tant sols som una petita partícula d'un gran univers o per dir-ho més suaument, una petita gota d'un immens oceà.