Que passa amb l'àtom, del gra de mostassa...

Un relat de: Misteric
Gira el món, voltant tot el sol
L'home ho disposa: diu que
És pla com la llossa.

El pensament, al firmament,
agosarat;un vers projecta:

ÉS L'UNIVERS!

Del cor al vers somnia el delit
qui de dia s'ho curra somnia
al llit.

Qui somnia al dia, raona la nit;
l'amor que sona motiva home
i dona fins el darrer crit.

No cal bellugar-se tota l'estona,
cal ser conscient de tot, amb delit.

La raó funciona, si no se li dona
per fer-se una icona... un ídol
de fang.

D'Arquimedes a Newton, de
Darwin a Hawking: d'allò
que es mes gran, al que es
mes petit.

L'àtom no es veu, però es
mou i funciona: d'un led
a una bomba. De viatjar
a la lluna a exterminar
la persona.

Però fa pes el bes, per
que pagui la pena
fruir la estona que
tenim per PRESENT.

Cal ser valent per trencar
l'horitzó i amb fe i esperança
trepitjar mes enllà.

Del que creiem que els ulls veuen.
No volem enfrontar,que la ment és un eina
un gran simulador d'allò que ens envolta
que no podem completament abastar:
Persones i núvols;formigues i caimans,llops
xais i bèsties que ens fan de companys en aquest
viatge real com la pedra picada. que tots i cada un
ens volem explicar.

Ni en un, ni en dos, ni en tres
ni quatre ni cinc hi cap aquest vers que
embolcalla a tot hora tot home i tot dona.

Esclaten estrelles i negres forats

més d'un univers hem arreplegat:

MULTIVERS!

Diuen els científics; els savis i els sants.
fem complexes construccions, matemàtiques
poesia, rondalles i cançons. La teoria M
i molt bones prediccions.

El cap al universal...Peeeeero, si no volem
reiteradament quedar penjats...
els peus ben ferms a terra, ben ferms i arrelats
cadascú amb les seves sabates, si fa fret uns guants.

Atenció: No cal trepitjar, però allà on mes tenim
a fer i a pelar; és a no permetre, mai de la vida
que NO ens trepitgen.

Pel be de tots!

Ni que sigui d'una vegada; de veres, per solidaritat,
que qui no s'estima...de qui en pretén ser estimat?

I aquí un gat, i aquí un gos i...

Gira el món, tornant al born.
voltant tot el sol, i encara A COPS
L'home ho disposa: diu que
és pla com la llossa. Tu ho permetràs?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

239 Comentaris

204242 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà