Que no!

Un relat de: Aleix de Ferrater

No no, no et facis il•lusions,
estàs perdent el temps, home,
no veus que t’està prenent el pèl,
que no te n’adones?.
Ara sí, ara no, ja et trucaré,
Per què no em trucaves tu?
Que per què no et trucava jo?
Si ho he fet dotzenes de vegades
i tu no m’has dit res en tres mesos!
No, és que he estat molt ocupada...
Què fas demà,
saps d’alguna peli que estigui bé?
Sí, m’han dit que aquesta està molt bé.
D’acord, demà et trucaré.
Molt bé, fins demà, adéu.
Adéu.

Comentaris

  • Dubtes[Ofensiu]
    Materile | 25-11-2014 | Valoració: 10


    Hi ha passos que costen de donar, sempre amb el dubte: que sí, que no, que potser... I passa el temps sense definir-se, sense avançar, sense retrocedir; amb excuses fútils.
    M'ha agradat com expresses una acció molt quotidiana, una por que ens impedeix manifestar el que volem.
    Felicitats, amb poques paraules has donat molt.
    Una abraçada decidida,
    Materile

  • Moltíssimes gràcies[Ofensiu]
    reusenca | 29-10-2014

    Pel teu aclariment… certament no em quadrava. Sí, sí, sí ens trobarem a no tardar massa en el nostre món, en un país nou que serà el nostre, perquè el que tenim ara no ho és ni el volem.
    Jo també et llegeixo, m’agrada la poesia, encara que jo és un art que em costa i no hi entro massa.
    Una abraçada i fins aviat

  • M'agrada[Ofensiu]
    reusenca | 27-10-2014 | Valoració: 10

    M’agrada el teu poema perquè m’agrada la senzillesa, perquè m’agrada saber parlar de la quotidianitat dels fets i si a més a més se li afegeix musicalitat fantàstic.
    Gràcies pel teu comentari al meu escrit.
    Un incís. No tinc ni idea del que significa l’última frase. Què vols dir amb això del respecte a la voluntat dels catalans... I tant si la respecto! No sé en què t’has pogut fixar que t’ho ha fet pensar a l’ inrevés, o bé jo m’expresso fatal o tu ho has interpretat malament. M’agradaria saber-ho i no errar un altre cop. Sàpigues que aquest és precisament un dels objectius del meu relat i em sap greu que es pugui mal interpretar...
    Et torno l’abraçada

  • Que sí, que sí...[Ofensiu]
    Jacint Pau | 27-10-2014 | Valoració: 10

    Que sí, que sí, que això passa. M'ha recordat una cançó d'en Raimon "Perquè ningú no em contarà els seus somnis".
    Un bonic poema.
    Ah, gràcies pel teu comentari.
    Salut,
    Cinto

  • I, Que diria jo?[Ofensiu]
    Naiade | 20-10-2014 | Valoració: 10

    Un bon poema, on ens fas adonar de moltes converses intranscendents, que potser no analitzem en el seu moment. Quan no hi ha interès....més val no insistir.
    Saps treure suc de tot. Enhorabona Aleix

  • Que no![Ofensiu]
    Josep Ventura | 03-10-2014 | Valoració: 10


    Que dema tampoc trucarà
    M’encanta la naturalitat d’aquest poema. Com sempre un gran ple llegir-te
    Una abraçada

  • Un poema enginyós i certer[Ofensiu]
    brins | 19-09-2014 | Valoració: 10

    Que poques coses tenen en comú aquestes persones que esmentes, oi? Potser tan sols la poca estimació vers una comunicació real, vers un contacte humà sincer que els escalfi l'ànima i el cor. Per desgràcia, de converses com aquestes, se'n senten moltes...
    Una abraçada,

    Pilar

  • panxample | 07-09-2014 | Valoració: 10

    Sí, sol passar i de cada dia més, som impersonals. Al començar el poema hi veia els presidents que sembla que és veuen i no parlen o parlen llenguatges diferents. Molt agraït pel teu comentari, i sí, els personatges són reals.

  • Crec...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-09-2014 | Valoració: 10

    ...que els móbils ens han tret una cosa molt important, el contacte sensorial. Ara amb un text darrera a l'altra ens treiem de sobre a la gent sense fer el mínim esforç. Al menys abans un havia de fer acta de presencia o dir exactament que no li donava la gana de anar a aquell lloc o de venir amb tu. En fi cada cop és més mecanitzat i arribarà un moment en que l'ordinador ja contestarà per nosaltres. No fos que haguessim de parlar massa i ens canssessim.
    Tot i així és fotut si t'interessa una persona i ella passa de tu. Al menys podria ser més directe i dir que no la truquis més.
    Mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Conclusió "filosòfica":[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 31-08-2014

    Aquestes dues persones no tenen massa ganes de veure's.
    Abraçades a tu i a l'Olga.
    Bones vacances!!!

  • M'explicito extranyament...[Ofensiu]
    Bonhomia | 31-08-2014 | Valoració: 10

    Molt senzillament admirat, et trobo molt versat amb en Quim Monzó.


    Sergi : )

  • són ben difícils les relacions[Ofensiu]
    joandemataro | 29-08-2014 | Valoració: 10

    i a vegades passa això , és un vull i no sé, un sé però no vull, un espera que me'n vaig...
    gràcies per seguir per aquí aleix i abraçades i records de tornada
    joan

  • hmm...[Ofensiu]
    Annalls | 27-08-2014


    Potser això que dius? Sembla que sí pel que diu Pinya de rosa. Em costa de creure la veritat... però si és aixi l'has brodat.
    M'estic referint al temps... uns dies o setmanes però messos ?? Ui quina ingenuitat ...


    Ja sé que em trucaras, però tant per tant no ho facis demà, espera que acabo d'enviar un nou relat .


    Records, sembla que ara arriba l'estiu

    Anna

  • Qué bo ets...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 26-08-2014 | Valoració: 9

    Un poema que dona què pensar... és meravellós... però té un cert sentit d' intriga...
    no la sé agarrar, però és així... Moltes gràcies per compartir. Et done les grácies per comentar el meu poema. Un gran salud i que Déu et beneisca. Adéu Aleix, fins l'altra.

  • La veu és molt important [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 26-08-2014 | Valoració: 10

    Conec una persona que havia mantingut aquest tipus de comunicació des dels anys 80, i l’únic que havia anant canviant havia sigut les pel•lícules.
    Per desgràcia les noves tecnologies han suplantat la cantarella del teu poema, i ara aquesta persona pateix una crisi d’identitat.
    Una abraçada
    Pinya de rosa

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

189902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).