QUE NO ELS VEGIS NO VOL DIR QUE NO HI SIGUIN

Avui he tornat a casa desprès d’una estada a un internat a Escòcia. Encara tinc molt presents els fets ocorreguts i l’esglai que tinc dins meu crec que no el podré treure mai de m’entres visqui ni oblidar res del que va passar. Se que hi tinc de tornar, mes això serà quan estigui mes preparada. He jurat tornar-hi i ho faré.

Direu que els fantasmes no existeixen, jo també fins fa poc ho creia així, mes he hagut de canviar de pensament. Que abans no els hagis vist no vol dir que no hi siguin.

Soc estudiant i un dia tafanejant pel Internet em vaig trobar que a un lloc remot a
Escòcia precisaven una persona jove, preferiblement estudiant que fes la substitució de
una monitora de menjador. Ella també era catalana i per motius de salut els havia deixat penjats.

Jo que m’agrada conèixer llocs i també em convenia una mica millorar l’anglès va
semblar-me de perles. I un bon dia carregava les meves maletes a Rayan Air i deixava la
meva Girona natal.

Vaig arribar a un lloc petit amb un gran edifici d’internat Jo pensava que això ja era
d’altre època, mes no . Molts dels nois benestants de Londres estaven allà. La feina era bona i la habitació que tenia molt adient a una persona con jo. El personal i professors tots eren amables i semblava que seria una tasca agradable.

Els nois eren simpàtics i no em donaven gaire feina al menjador en la seva vigilància
Jo estava encantada amb la vida al final de la primera setmana. Suposo que tot hauria continuat així de no ser un dia que parlant amb una de les cuineres vaig preguntar el perquè havia marxat la meva predecessora. Va dir, va començar a dir coses rares i es va
posar malalta i va voler marxar.

Tot anava be gaudia del paisatge que era molt bonic i a part de tot això vaig millorar
molt el meu angles, sobretot quan vaig fer coneixença amb un alumne a la biblioteca un
vespre. Era un noiet alt i ros de pell pàl•lida i molt xerraire, deuria tenir uns dotze anys. Va dir no tenia gaire gent en qui parlar i em preguntava coses de Catalunya. Jo li responia i varem fer una gran amistat.

Un dia al esmorzar la cuinera em va preguntar si m’agradava el lloc de treball. Jo li vaig respondre que si i que últimament havia fet una amistat nova, un noiet molt simpàtic a la biblioteca. Es diu John vaig fer jo. Que estrany va dir, a quina hora el trobes?. Doncs al vespre desprès de sopar, sol llegir en una taula. Al vespre no hi solen anar els nois a la biblioteca, en fi. Em va mirar una mica estranyada i va marxar.

Al vespre vaig fer cap a la biblioteca i si en John Ames, que així m’havia dit s’anomenava estava llegint en una taula i em va fer un gran somriure. Jo com sempre em vaig asseure al seu davant i varem començar a parlar. Al cap de mitja hora mes o menys quan estàvem endinsats en una conversa la mar de distesa va aparèixer la cuinera. Bona nit Olga , va dir. Deus voler dir bona nit als dos vaig fer jo, empipada ¡¡.
suposo que coneixes en John. ? . Valguem Deu i la Mare de Deu ¡¡¡¡ va dir, una altre que diu coses rares, aquí estàs sola, el llibre i tu. Vaig mirar en John, ell reia i continuava davant meu. Suposo que veus dues persones , no ?. No Olga sols estàs tu
i al altre canto de la taula i ha un llibre obert.

Vaig aixecar-me de una revolada i vaig posar-me al darrera d’en John per posar-li
una ma a l’espatlla mes sols la meva ma va tocar l’aire, el va travessar, juro que la
meva ma va travessar el noiet. Vaig fer un esgarip el noiet em mirava amb els seus ulls color de cel i deia no t’espantis. Encara que no em vegi ja veus que hi soc. Llavors si que vaig marxar corrents darrera la cuinera que corria mes que jo i no varem parar fins la cuina. Les dues amb cara esblanqueïda ens varem veure un brandi del mes bo que tenia. Perquè corries vaig dir a la dona, no deies que no hi havia ningú ? – Jo no vaig veure ningú mes la teva cara va ser un poema, em va dir que tu també havies vist el
fantasma.- Quin fantasma?.- Doncs el del noi que varen trobar mort fa cinquanta anys al
capdavall de l’escala, era alumne del internat . Algunes persones el veuen, la teva antecessora també. Mes a ella no li parlava, mai havia parlat amb ningú.

Vaig aixecar-me i amb l’ai al cor doncs no sabia ben be el que feia vaig encaminar els meus passos a la biblioteca, la dona cridava , torna ¡¡¡ on vas ???. Mes jo ho tenia clar volia veure altre cop, ell no m’havia fet cap mal. Sols havíem parlat i parlat. Ara volia tornar a parlar amb ell. Quasi corrents vaig adreçar-me a la biblioteca i el noi el vaig trobar al mateix lloc. Va somriure al veurem , no tinguis por va dir. Jo no faig cap mal a ningú, sols vago per aquí de fa molt temps . Alguna cosa em retè aquí al asfòdel
el lloc que vaig moltes vegades ,em fan retornar no aconsegueixo saber que va passar quan vaig comprendre era mort. Sols tinc records del passat. El dia que aconsegueixi saber-ho serè lliure.

Lentament vaig aixecar-me de la cadira el vaig mirar llargament i vaig dir. Jo no creia en els fantasmes ara veig que si. Estic molt trasbalsada nomes soc una estudiant
tornaré a casa tu pots esperar un temps mes oi ? . D`aquí uns mesos o anys tornaré i et juro que faré els possibles per esbrinar tot el que va passar. Ara donem un temps em tinc de centrar, moltes coses s’enfonsen al meu voltant. Mes juro que tornaré i espero que
sigui ben aviat. Li vaig enviar un peto i vaig marxar. Abans de passar la porta em vaig tombar i vaig veure em deia adéu amb la ma.

Vaig recollir les meves coses em vaig acomiadar de tothom i quan em preguntaven perquè marxava responia. Tornaré ara em tinc d’asserenar una mica, mes tornaré tinc
quelcom a fer, ho he jurat i jo mai juro envà .