Cercador
Què n'és de la vida...?
Un relat de: Cleya- Compartir:
Massa gent al voltant per tanta absència. Masses paraules per tan poc a dir. Massa tristor per tant benestar. Massa solitud disfressada. Massa i massa poc és el que tenim.
Podem fer camins dispersos, que l'amistat és el que conta i això no es pot oblidar. És qui et busca i qui et troba, és l'empeny i la franquesa. L'entrega inmesurable i no intencionada.
Emmamaltim quan ens trobem sols, a cas no ho estem? Què n'és de la nostra vida, si res és de veritat? Vivim dia a dia esquivant la realitat.
Obrim els ulls i, de sobte, molts instants ja s'han consumit, el món segueix per si sol... Alhesores ens adonem de que un pot perdre's entre els seus pensaments, però la vida no es detindrà a esperar-nos.
Podem fer camins dispersos, que l'amistat és el que conta i això no es pot oblidar. És qui et busca i qui et troba, és l'empeny i la franquesa. L'entrega inmesurable i no intencionada.
Emmamaltim quan ens trobem sols, a cas no ho estem? Què n'és de la nostra vida, si res és de veritat? Vivim dia a dia esquivant la realitat.
Obrim els ulls i, de sobte, molts instants ja s'han consumit, el món segueix per si sol... Alhesores ens adonem de que un pot perdre's entre els seus pensaments, però la vida no es detindrà a esperar-nos.
