QUE NADAL NO T'HIPOTEQUI L'ÀNIMA...

Que Nadal no t'hipotequi l’ànima...


Cerca la llum que hi ha dintre teu t’acompanyarà a passar totes les foscors, sempre hi ha el camí que porta al teu horitzó... Escolta en silenci els batecs del teu interior, la música de la teva vida, comparteix el viure sense posar-hi preu.

Dóna la mà oberta sense esperar propina, viure és donar. No t’enfilis a cap creu, camina ran de terra que puguis dir Hola! Bon dia! De tu a tu.

No busquis la Lluna envasada al buit, la llum és natural, neix dintre teu, en l’aire que respires, en els núvols, en la Lluna que et fa companyia, en el sol, pagès de sembrats, en la pluja d’abraçada fèrtil, en el somriure d’una llàgrima, en el cor que no té consol, en la flor de l’absència, en l’infant que neix, l’àvia que emprèn el llarg camí, per veure la llum cal tenir ninetes de tendresa, l’ego ens fa cecs..., durs, insensibles,falsos, cretins, estúpidament estúpids, gelosament gelosos, l’enveja tampoc no deixa veure-hi...

No miris el calendari, mira dintre teu, què hi tens, què comparteixes, estimes, ets humà/na o només ets un robot al màrqueting social, un vianant més a la processó de la mediocritat?

T’enganyes amb dogmes i tòpics i etiquetes de marca...? Deslliura’t de tot el que et nega, la pitjor presó és la mental, cerca la llibertat que hi ha en Tu.

La Vida és el millor de la teva vida, si al vius. No t’escoltis venedors d'esternuts ni falsos profetes, tots ofereixen el futur que no han vist mai.

No t’enlluernis amb estrelles de plàstic ni reis de cartró..., no malbaratis la riquesa i el tresor de la infància, és un tresor, però no deixis que et facin combregar amb rodes de molí.

Tot el que té valor no té preu... Sembra bons sentiments floriran flors de bona voluntat. Només si estimes, viuràs!

A la cova hi ha de reviure el teu cor, no t’hi deixis empeltar additius comercials, andròmines de mal viure.

Mulla’t de pluja fèrtil. Llaura el rancor i l’odi, que les males herbes no et tapin la llum de viure.

No busquis la realitat, Viu! No cerquis roses sense espines... No deixis que cap creu et posi aigua al vi, ni bufi boira a la teva ment, i et negui com a persona i encara menys com a Dona.

No corris que on vas és a dintre teu...

No facis res que et trenqui el son i t’esborri els somnis. A la plaça de l’alegria passeja-hi tan com puguis, comparteix el passeig.

Asseu-te al banc de la vida i gaudeix-ne; mira com neix la primavera, veuràs com tot ho bateja de vida i color, la tardor fa un collaret de fulles, l’hivern s’abraça a la flama, escolta la coral dels ocells, respira la brisa del silenci, escolta com l’aire escriu el poema als teus pulmons amb la metàfora de respirar, brinda amb la posta de sol, trempa’t a la fornal de la Lluna.
Gaudeix amb les petites coses, amb elles arribaràs a la plenitud.

En la senzillesa hi ha la gran riquesa. No et disfressi’s amb el pessebre per ser insensible a tot... Si et vas perdre, retorna a tu, si saps qui ets, segueix pel bon camí.

No et facis sord/a a les veritables campanades, el cor clama sense
demanar res..., a qui té fred perquè l’han cobert de gel, dóna-li l’abraçada, plora amb la persona que plora, somriu a la tristesa, ella també somriurà.

De la vida d’aquests dies no en facis un carnaval, que el teu cor et sigui el timó de la teva vida, que al rumb del teu viatge hi hagi sempre el nord que hi ha en Tu.

Si sempre vas mirant les estelles, no veuràs les flors del camí...

Venera l’amistat, estima sense posar-hi preu, comparteix alegria, combrega de l’amor, però no deixis que cap creu et crucifiqui, la vida és per viure-la no per tenir-li temor...

Només Tu pots sembrar i purificar la teva ànima. No et deixis enganxar la llufa de la por... No podem ser infidels a les nostres tradicions i arrels, en elles hi ha la saba de la nostra Vida, però tampoc no podem deixar que ens facin viure empresonats en temors celestials...
No retalleu el Nadal, però tampoc no deixeu que us hipotequi l’ànima...


Nadal, 2012
onatge