Que la força mai venci la raó

Un relat de: free sound
Hi ha qui usa les armes de l’amenaça o el cop,
hi ha qui en tapa el silenci dels morts.
Sempre som còmplices si no n’hem fet res,
potser és pancarta, de flama i de foc.
Lliure distància, bonica elegància,
la vida és molt gran, el món és petit.
La por a la mort, a mi no em fa por,
jo no en vull cap altre que sigui com ets.
Qui estima els objectes, i n’usa a la gent,
potser mai en senten el cant del bon vent.
Que tot a la vida acaba sortint,
que no hi ha condemna i anar decidint.
Esclaus del maltracte, paraules de por,
que jo aquest món el vull lliure i millor.
Hi ha mil autopistes, o cent mil camins,
a mi m’agradaven més dolços i fins.
Potser les paraules són i seran,
dolces maneres d’anar cantant.
Fa masses anys que jo sóc així,
moments de tristeses, moments de gaudir.
El joc cruel, no va amb mi,
el joc del silenci mai l’he sentit.
Hi ha qui juga amb la força però jo no.
No deixis que et venci mai la por!!!

Comentaris

  • Una bona...[Ofensiu]
    Pere Bartrés | 15-01-2012 | Valoració: 10

    manera d'afrontar la vida. M'hi apunto! sense cops ni por!

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    liudmila | 15-01-2012 | Valoració: 10

    "que no deixis que et venci mai la por".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: