Cercador
Què hi ha que et fa volar ?
Un relat de: joandemataro- Compartir:
i , entre teranyines, endevino el meu reflexe
més enllà d’unes boires que presumeixo infinites.
Són mormols de l’ànima que s’empassa les llàgrimes,
com la cala que abraça i acotxa les ones del mar.
A voltes, sento els crits de les gavines entre les brises
mentre dibuixen al cel giratombs de llibertat,
alienes a l’admiració que em desperten.
És tant el pes que em clava a terra que em pregunto,
sovint exhaust, si val la pena tot plegat !
Gavina blanca, deixa’m que pugi al teu llom
i ensenya’m què hi ha enllà de l’horitzó.
Què hi ha… ?
Què hi ha que et fa volar ?
…
Comentaris
-
Oh, gavina voladora...[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 12-02-2013 | Valoració: 10
Ara, llàstima que fa uns dies vaig veure a prop de casa una gavina cruspint-se un gat mort; en sobresortia la cua i realment era una escena dantesca. Estic escrivint un poema sarcàstic en favor del pobre gat. sigui com sigui, el teu gran poema Joan m'ha deixat una sensació de relax total. Tots aquells que tenim la sort de viure a prop del mar la coneixem. I el pensar en el vol, en la llibertat d'un ocell anant més enllà és alliberadora. Pels mariners d'abans, veure una gavina volia dir que ja eren a prop de terra. Llibertat, somni, terra, un gran trio. Una abraçada Joan.
aleix
-
La vida![Ofensiu]Núria Niubó | 31-01-2013 | Valoració: 10
Com la gavina, els teus versos fan volar, cor endins, buscant desigs de llibertat.
A voltes, la sorra humida , poc a poc ens va xuclant i la gavina ,aliena, vola i vola davant nostre.
Què hi ha que la fa volar? El desig de viure, ha de volar per trobar el seu aliment.
I nosaltres , un cop i un altre, aixecarem els peus de la sorra i volarem també amb els braços oberts, abraçant l’aire, i ja serens retornarem amb els nostres.
Què hi ha que ens fa volar?
Estimat amic , aquest poema n’és ple de motius.
Delicat i deliciós!
Una abraçada
Núria
-
El reflex del nostre mirall...[Ofensiu]brins | 29-01-2013 | Valoració: 10
"Què hi ha que et fa volar" Una pregunta que a vegades resulta una mica difícil de contestar, Joan...
Si la sabéssim respondre amb senzillesa, potser podríem ser bastant més feliços del que som; alçaríem amb molta força les nostres ales per aconseguir aquells desitjos que a vegades ens semblen inabastables.
Una forta abraçada,
Pilar -
Un poema ple de metàfores[Ofensiu]Rafaelmolero | 28-01-2013 | Valoració: 10
Té una musicalitat extraordinària. Es un poema exquisit, és impressionant. Envege
com escrius... però seguiré aqueixa línia. Un gran salut. Rafael Molero Cruz. -
SÍ !!![Ofensiu]Nonna_Carme | 25-01-2013
Val la pena tot plegat ! Tan sols es tracta de trobar les ales adequades.
Un poema PRECIOS , amic Joan ! Felicitats !
Una abraçada a tu i a la Montse. -
Sí... vull volar[Ofensiu]Joan G. Pons | 25-01-2013 | Valoració: 10
Tinc ganes de volar i també tornar a tocar terra. Suggeridor !!! Gràcies.
-
Pregunta de poeta [Ofensiu]Naiade | 24-01-2013 | Valoració: 10
Un poema preciós, tendre amb un punt de tristesa. Escrit amb mestria i gran sensibilitat. Fent-te la pregunta de que hi fas aquí? que et fa vibrar? que et fa viure?
Una forta abraçada
-
Potser...[Ofensiu]Annalls | 21-01-2013
.... il·lusió d'un mon millor? No. Les gavines van i venen, per tant es que a pertot i troben quelcom per retornar.
-
Dolç i melencòlic![Ofensiu]Materile | 21-01-2013 | Valoració: 10
Fas cada poema que m'omple d'enveja perquè saps expressar molt bé uns sentiments amb paraules adequades. Les teves metàfores són precioses.
Gràcies pel teu comentari.
Una abraçada embolcallada de colors.
Maria Teresa
Valoració mitja: 10
