Què guardaria en una capsa

Quan estàs a prop
et mire i no surten les paraules .
T'inunde de petons per intentar demostrar-te
allò que duc a dins, però no puc.
No puc explicar el que sento quan senc,
quan sé que t'estime.

Que se'm fan eterns els instants acaronant els teus cabells,
recorrent els teus racons
atrapant la teua olor.

Si pogués...

guardaria la teva mirada en una capsa,
el teu somriure
el teu llavi carnós.

Guardaria el teu botó
l'olor de cabell carbó.

Guardaria les carícies de la nit,
la teva tendresa

Hi guardaria nits de lluna plena
sentint la mar ballant.

També guardaria els mils peixos
que mai no vam pescar.

Guardaria les converses infinites
regades amb cervesa
que feia perdre la fam.

Guardaria la incertesa meva,
teva la tenacitat.

En aquesta capsa guardaria el mòn
si així pogués tenir-te quan no hi ets.
Plenaria aquesta capsa si pogués
per fer-te de nou en un record.

Peró no hi ha capses així
ni tu hi cabries mai sencer
ni jo sabria on guardar-la
perquè mai no la pergués.


Així, acaronant una capsa buida
penso en tu i somric,
esperant que arribe la tornada
per tenir-te prop de mi.

I encara que les paraules se le endú el vent,
i el temps fereix el cor i tot ho fa malbé,
ara i ací tu em fas feliç
i això mai canviarà
el teu record, hui, serà el mateix de demà.

Segueix fent que guardi un bon record
Jo, no faré promeses cegues,
només et dic que t'estime
ara i ací, de tot cor.