Que estúpida i patètica que és a vegades la gent

1a part
"A veure, què tenim per aquí… amoxicilina, ácido clavulánico… sí, pot servir. Espera que obri la caixa… aquí ho tenim, hmm… embarazo y lactancia… no, això no… reacciones adversas, dolor de estómago, náuseas, vómitos, molestias gástricas, heces blandas o diarrea,… quina angúnia m'està agafant, heces blandas, només de pensar-ho… colitis pseudomembranosa. Sí! Això pot servir. Colitis pseudo… com anava. Colitis pseudomembranosa, pseudomembranosa, membranosa, coli-titis, coli… titis, no, colititis no, colitis, colitis pseudomembranosa. Sí, ja ho tinc. Bah, d'aquí ja no en trec res més. A veure, aquesta altra cosa. Uah! Sí que n'hi ha, d'idiomes. Na de reiniging, lyctyane lichaamsmelk met… què cony deu voler dir això? Después del baño, aplicar la leche corporal… bé, és igual el que vulgui dir, aquesta sí que em costarà d'aprendre-m'ho… na de reiniging… això és fàcil, el que vé després… ufs. A veure, com era. Lyctyane. Sí, lyctyane. Lichaamsmelk, collons, quina parauleta. Lichaamsmelk. I abans? Na de reiniging. Ha ha ha. Té gràcia aquesta expressió. Na de reiniging, sembla… no sé, bah, és igual, va va, que tens feina. Na de reiniging, lyctiane hmm.. un moment, m'ho sé m'ho sé… lichaa.. lichaamsmelk, això, lyctiane lichaamsmelk, i met, el met aquest me'l sé. I allò altre? Colitis pseudomembranosa. Bé, suficient, ara a la cuina… Dins del calaix hi trobaré alguna cosa… què és això? Tallarines, cocció set minuts. Ingredients, sèmola de blat dura, cent per cent… mecagoentot, això no em serveix de res… tallarines a los cuatro quesos, potser… a veure, posa 75g de mantequilla, 50g de parmesano rallado, 100g de gruyère, 50g de emmental, 50g de holandés, collons, no s'han passat amb els formatges… parmesano, gruyère, holandès, emmental… no no, quatre, i sal i pebre. Bé, ja en faig prou, ja me'n recordaré"

2a part
- Bé doncs, ja som al restaurant. Què et sembla, seiem? Ara ens portaran el menú. Tu tranquila, no estiguis nerviosa, ja saps que jo sóc… bé, no és falta de modèstia, però que hi entenc en aquestes coses, em moc en aquest món de restaurants, gales, estrenes… tot això, ja saps. Mira, ja vé el maître. Gràcies, té, llegeix-te el menú, vinga preciosa. Que per què n'he dit maître? Bé, és una manera menys vulgar d'aixecar el braç mentre crides: jefeee!, no creus? Vaig aprendre-ho en la meva estada a França, ja fa uns anys, haha, ja sé que ara em veus molt jove, però fa uns anys també era viu, haha, no et pensis. Allà, a França, vaig aprendre molta cultura. Una expressió que mai oblidaré és aquella que sempre repetiem, asseguts a les platges de Paris, amb la torre eiffel de fons… "na de reiniging". Que volia dir una cosa així com… que bonica la pau, quan regna en el món. Què demanaràs? Jo tallarines, m'han comentat un amic meu alemany que aquí les fan molt bones. A veure si endevines de què estan fetes les tallarines… a part de sèmola de blat dur, com tothom sap, també hi ha… bé, és que no sé si comentar-t'ho, de fet és un secret que només sabem els de descendència italiana… sí, la meva mare era una bella donzella de Milà, es dedicava a la moda, saps que Milà i la moda… va, no posis aquesta careta, dona, ja t'explico això de les tallarines. Acosta't… doncs, a part de la sèmola, duen també formatge parmesà, gruyère, emmental i holandès. Sorprenent, oi? Sí, bé, tens raó, és estrany que una pasta, i mira que tota la pasta s'associa a Itàlia, dugui formatges de regions tan diverses, però saps… a Itàlia, durant tot allò que en deien el renaixement, doncs va haver-hi un gran boom de la mescla de cultures, i d'aquí en van nèixer les tallarines… L'amic alemany que et comentava abans, que també era llest i viu com tu, també m'ho va preguntar un cop això, i saps què li vaig respondre? el vaig mirar fixament als ulls, i amb un posat tot d'enfadat, però de broma, eh? li vaig dir: lyctiane lichaamsmelk met! Quin riure, hauries d'haver estat allà… mira, aquí les tenim. Delicioses, quina olor que fan. Sents, el formatge? Cada vegada que enflairo unes tallarines, em venen al cap aquelles sàvies paraules que va dir-me el meu pare en el seu llit de mort, amb aquell llatí tan seu i tan autèntic: colitis pseudomembranosa.