Què espero?

Un relat de: Aur@

El vent sacseja les fulles, no ho veus?
Els ocells canten l'albada, no ho sents?
El Sol ix del mar; guaita quin càlid badall! No creus?
La sorra, quieta, espera les onades que arriben mandroses de l'horitzó.

I què espero jo? Què busco aquí?
La teva opinió s'esvaí.
La teva presència és el meu record.
La teva paraula és la meva suposició.
La teva alegria és ara enyorança al meu cor.

Els mèrits del paisatge són menys bells.

Comentaris

  • Animat[Ofensiu]
    AINOA | 27-03-2005 | Valoració: 9

    Hola Emma:
    Es molt dificil digerir la mort de una pare.
    Per molt que miris uns paisatjes preciosòs si el teu cor esta trist, no u veus amb tota la seva bellesa, ja que el dolor no et deix veure.
    Anims i una abraçada.

  • com pot canviar el paisatge...[Ofensiu]
    ROSASP | 26-03-2005

    El paisatge perd la força i la màgia dels seus colors quan es mira amb els ulls nostàlgics, plens de melangia, emboirats per una lenta i suau tristesa que s'escampa de dins cap a fora...
    L'he trobat molt precís, amb les paraules molt encertades per transmentre aquesta sensació d'empobriment de tot el que es veu, quan els ulls i el cor són reflexes d'un enyor infinit.

    Una abraçada i una pinzellada de colors!

  • pots esperar...[Ofensiu]
    natasha | 26-03-2005 | Valoració: 9

    ...trobar la presencia d'algu altra que et fagi tornar a veure la bellesa del paisatge.
    aquest poema em recorda moltissim a la meva situació actual i el trobo preciós.
    muaks
    natasha